El poke bolw, el plat de moda

Ha arribat la moda del poke bolw, que s’afegeix a la del sushi, els tàrtars de peix, els ceviches i els tiraditos, però sabem realment quin és l’origen d’aquest plat? Avui a foodies en farem quatre cèntims.

Els nadius hawaians sempre han menjat poke, però mai de forma comercial. Originalment s’ha menjat com un plat ràpid per reposar forces en aquestes illes.

El poke tradicional consisteix en peix esbudellat, escorxat i desossat. Es talla seguint l’espina en filets, i se serveix amb condiments tradicionals com la sal marina, les algues i el limu. Alguns hawaians xuclen la carn i escupen la pell i les espines no comestibles. Durant el segle XIX, verdures foranes recentment introduïdes com els tomàquets i les cebes van ser afegides, sent ara la ceba Maui un ingredient molt comú. La seva versió més simple es compon de trossos de tonyina o d’altres peixos assaonats amb diferents ingredients locals, però amb el pas del temps s’han pres influències d’altres tipus de cuines com és la japonesa o la hindú.1

Segons la historiadora gastronòmica Rachel Laudan, la forma actual del poke es va fer popular en la dècada de 1970. Fa servir peix sense pell ni espines tallat a filets. El sashimi o peix cru japonès, servit amb wasabi (rave picant verd japonès) i salsa de soja continua sent freqüent a les illes hawaianes.

Plats semblants

El carpaccio i el tàrtar de peix són plats semblants de peix cru, servits sovint a Europa. El poke no s’ha de confondre amb plats semblants, com el ceviche, el ika ota o el kinilaw, que poden utilitzar vinagre o suc de cítrics per coagular les proteïnes del peix i estovar.