El que menjaven els menorquins al segle XVIII

Sols una quinta part de la seva alimentació total prové del regne animal, i d’aquesta, el peix constitueix gairebé la mitat. Els divendres i altres dies de dejuni, s’abstenen per complert de la carn i per la Corema viuen bàsicament de verdures i peix, a excepció dels diumenges on els hi està permés menjar ous, llet i formatge.

La majoria dels seu plats estan molt especiats amb pebre, clau, canyella i altres espècies.

Molts estan aromatitzats amb safrà, altres edulcorats amb mel o sucre; els alls, les cebes o porros són gairebé ingredients constants.

Consumeixen gran quantitat d’oli, cap del més dolç o de millor tast, emprant-lo no solsament en amanides sinó també amb el peix bullit o fregit, verdures, llegums, etc., en lloc de mantega.

Una llesca de pa banyada en aigua bullint, un poc d’oli i sal és el berenar més comú entre els pagesos, aliment conegut com oliaigua.

Els seus menjars comuns són molt frugals i tenen poca varietat, però en festes i en altres ocasions solemnes, els menjars oferits als convidats són molt abundants i alhora extravagants. Difícilment es donaria crèdit al que pot ser el menú d’un sopar de noces d’un treballador del camp. Aquest costum, amb molts d’altres, pareix que ha estat adquirit de nacions més orientals.