Els guixons, la mongeta més antiga i que va venir d’Àfrica

Amb aquests dies de fred el que ens ve de gana és un bon plat de cullera, i potser és un bon moment per a beneficiar-mos de les bondats de la dieta mediterrània i menjar més llegums, almanco dos o tres dies a la setmana.

Entre les llegums més antigues tenim els ciurons i els guixons (Vigna unguiculata), aquests darrers són la única mongeta que no ens va arribar d’Amèrica, sinó des d’Àfrica i la consumin des dels temps dels romans que els anomenavenDolichosi eren considerats un menjar de prestigi aristocràtic, a diferència dels ciurons que eren el menjar de les classes més humils, i fins i tot dels esclaus.

Els romans menjaven els guixons trempats amb oli d’oliva, sal i comí, plat que avui en dia encara menjam a Menorca, però sense comí, que hem substituït per a una picada d’all i julivert, trempats amb oli d’oliva, sal i pebre bord dolç. També hi ha qui posa un ou dur i, de manera més recent tonyina o anxoves, com es fa a la costa catalana. També hi ha una varietat del plat de guixons trempats on podem fer una salsa de tomàtigues torrades, com la que vam descriure la setmana passada, si bé aquesta es fa amb tomàtigues torrades, pa dur o pa torrat, grans d’all, julivert, un poc del suc de bullir els guixons i oli d’oliva, tot ben picat bé pel morter, com es feia antigament o actualment per la batedora.

Els guixons també són consumits a Portugal, al nord d’Àfrica, Grècia, Turquia i Pròxim Orient, de la mateixa manera que són desconeguts en les gastronomies francesa i espanyola tal i com indica el gran gastrònom i un dels més grans investigadors i escriptors de cuina, Jaume Fàbrega, mentres que a Itàlia el seu consum es limita a la zona de Milà, on es conegut com a cicerchia, i era un dels menjars favorits de la classe milanesa benestant al segle XIII.

A les regions de parla catalana els guixons tenen diversos noms i, alguns d’ells ben sorprenents. Segons on els demanem seran mongets, banyolins, fesolins, banyons, fesols de l’ull negre, fesols de careta, mongetes de careta (Mallorca), caretos, caragirats,  escurçatites o sabatetes de puta.

A Menorca, un dels plats típics són els guixons amb carabassa, una de les menges antigues i festives a Alaior, on aquests eren el dinar per a celebrar la festivitat de Sant Diego pels frares franciscans, que repartien l’olla de guixons entre els més pobres.

A la banda de Maó als guixons amb carabassa s’hi afegeix pit de be i es menjaven per Sant Cristòfol.

Altres dels plats típics fet amb aquest llegum a Menorca són els guixons cuinats amb costella pelada de porc i sobrassada; els guixons amb espinacs o els guixons a l’antiga entre altres. Al llibre “Sa cuina des poble de Menorca” en trobareu algunes receptes i elaboracions menorquines.

Retgirar els guixons

Els guixons, com a llegum que són en la seva cocció tenen una particularitat, que s’han de retgirar, que vindria a dir com “donar-lis un ensurt (retgiró a Menorca)” que consisteix en afegir aigua freda qual els bullim per tal que tornin a arrancar el bull, de la mateixa manera que hi ha que canviar-lis un parell de vegades l’aigua de cocció fins que aquesta no ens surti tèrbola.

Afrodisíac

A segons quins indrets els guixons tenen merescuda fama d’afrodisíac, i es deia que les dones els cuinaven per als seus marits quan volien mantenir relacions carnals, potser d’aquí els hi ve el nom de sabatetes de puta, a la Garrotxa, o escurçatites, que vol dir que fa alçar la “tita” al Maresme.

Els altres guixons

A Menorca el sobrenom o malnom dels habitants d’Alaior és el de guixons o de guixoners, com també hi ha la dita “alerta amb aquest, que té dues cares, com es guixons”.

Com podem veure, aquesta llegum té un bon nombre de noms i també elaboracions segons la regió, país o zona on es consumeix.