Els pastissets de Menorca

Els pastissets, plens o buits, són una d’aquelles elaboracions més antigues de la rebosteria menorquina i que formen part amb la tortada d’ametlla i els amargos dels dolços que mai falten a les celebracions, des de les onomàstiques a les noces, des de les festes de poble a les de Nadal, i tenen un significat especial per als menorquins, com també les seves llegendes sobre el seu origen, que els antics ja deien que “eren dels temps dels moros”, perquè no es sabia quan es van començar a elaborar a la nostra illa.

El pastisset és segurament una elaboració d’origen sefardita que es va anar cristianitzant amb el pas dels segles. Originàriament els pastissets estaven fets de farina, mantega de vaca, vermells d’ou i sucre, tal i com hem trobat encara a receptaris del segle XIX, i la seva forma original podria ben bé ser la de l’estrella de David, amb cinc puntes que amb la “conversió” cristiana es van redondejar i es va convertir en els rosetons o flors dentades de cinc, sis o set puntes i la mantega de vaca es va substituir per sèu de porc.

Per la seva elaboració i ingredients té una parentesc amb els crespells mallorquins, que són més grans, que ens poden recordar al sabor dels pastissets buits, però el temps de cocció no és el mateix, com les formes i el sabor final.

El pastisset podem dir que és el dolç de convit per excel·lència a l’illa de Menorca. Es treia una safra o plat de pastissets en dia en que la família de l’enamorat anava per primera vegada a ca la de l’al·lota per a demanar entrada per a festejar. La mare de la promesa treia els pastissets, que podien ser plens o buits, i una botella de vi dolç amb la que s’acompanyava a aquest dolç centenari i es brindava pel futur dels nuvis. També és encara costum a Ciutadella, el dissabte de carnaval quan l’Estudiantina visita una casa obsequiar als cantants amb un pastissets i una copeta de vi dolç. Estan presents a les festes de Sant Joan, especialment el Diumenge del Be a les cases on reben la Comitiva i són degustats pels caixers. Formen part de les taules de dolços dels nadals, de Santa Antoni… Per carnaval són presents als balls de tapadets i també del Darrer Dimarts, com van formar part de les postres dels bateigs, comunions i noces d’antany, quan no es feien els “fastos” d’avui en dia i la celebració gastronòmica era menjar xocolata amb ensaïmada, pastissets i de postres tortada d’ametlles.

Hi ha teories sobre els seu nom que uns atribueixen a que té set puntes, especialment a la part de Llevant de l’illa on fan la “e” oberta, i la relacionen amb el número 7, mentres que a la part de Ponent, Ciutadella i Ferreries, la “e” és neutre tònica i poc relació té amb el simbolisme del número 7.

Hi ha pastissets, com hem dit, de cinc, de sis i de set puntes, tot segons el motlle que s’empri per a retallar-los. A la part de Ponent són més corrents els de cinc i sis puntes, mentres que a Llevant solen ser de set puntes, tant si es fan plens o buits, per tant el número de puntes dels pastissets ben bé pot obeir a que els llauners, el que en el seu moment feien els motllos a Ponent fossin de cinc puntes i a Llevant de set, de la mateixa manera que en els darrers anys s’ha entrat un motllo en forma de creu de Sant Joan i els pastissets que es fan a algunes cases per les festes a Ciutadella, tenen aquesta forma de creu que més que a la dels cavallers de Malta ens recorda a la dels mercedaris.

L’elaboració dels pastissets sempre ha anat lligada a la dels amargos, pel fet que pels pastissets s’empren només els vermells d’ou, i s’aprofitaven els blancs per a fer els amargos i la mateixa calentor del forn una cop cuits els pastissets.