Es mourà al turisme cap al nord d’Europa?

Itziar Lecea / Ciutadella – Posem-nos en una situació imaginària. Una parella de turistes residents a Escòcia, que fa 20 anys que estiuegen a Menorca, passen l’estiu de 2022 a l’illa. El mes d’agost, concretament el dia 14, el termòmetre marca una màxima històrica de 39 graus. En tot el mes d’agost, no hi ha hagut pràcticament cap dia que la temperatura de nit hagi baixat dels 25 graus, mentre que el mes de juliol el termòmetre es va arribar a enfilar fins als 32 graus. Aquesta parella, acostumada a temperatures molt més suaus al seu país d’origen, decideix que les vacances del 2023 les passarà a un lloc igual d’idíl·lic, però menys calorós. I, potser, no seran els únics.

Quan el canvi climàtic comença a afectar el turisme
Aquesta situació no tan hipotètica -treta d’una conversa real amb persones reals- s’albira com una tendència creixent entre els visitants de les Illes Balears, que han de fer front a estius cada vegada més càlids, amb ones de calor més llargues i amb rècords de temperatura que es fan mals de suportar fins i tot per als que vivim de forma permanent a Menorca. Perquè la calor ens agrada, sí. Però fins a un cert punt.

Així, publicacions especialitzades en turisme ja comencen a veure un canvi en el sector que pot fer canviar les dinàmiques de temporada d’estiu a les que estem acostumats. Hosteltur, una d’aquestes publicacions, remarca ja en el seu número de febrer de l’any 2019 en un article titulat “Los veranos se moverán al norte de Europa”, que l’onada de calor que va afectar el centre i el nord d’Europa durant l’estiu de 2018, va suposar una alteració dels fluxos turístics. I que aquest escenari es podria repetir amb més freqüència en un futur amb el canvi climàtic.

La mateixa publicació es fa ressò d’un informe de la Comissió Europea que plantejava un escenari hipotètic per l’any 2070 en el qual “el canvi de temperatures suposaria un major atractiu de les activitats a l’aire lliure al nord d’Europa, mentre que les ones de calor al Mediterrani podrien provocar una redistribució o canvi estacional en el turisme, que desplaçaria el pic estival actual.” L’article també explica que existeix la hipòtesi que les costes i illes del Mar Bàltic es poden convertir durant el segle XXI en una alternativa a destinacions turístiques del Mediterrani a causa de la pujada de temperatures, que afecta negativament en el confort dels visitants.

Sense estudis però amb debat obert
D’aquest informe també es fa ressò Miquel Camps, membre del GOB, qui assegura que la situació no es pot avaluar en aquests moments amb dades a la mà perquè no hi ha estudis fets sobre Menorca. “Però sí que hi ha un debat obert a la Comissió Europea sobre els efectes que pot causar el canvi climàtic sobre el turisme. Pot tenir molts efectes sobre el territori agrari i el medi natural, però també damunt el sector turístic. Quan es sobrepassen certes temperatures i la mar s’escalfa molt ràpidament, com estan detectant enguany, la sensació de temperatura no és agradable. Pel que s’intueix que hi pot haver un desplaçament de turistes des del Mediterrani a zones més del nord”, comenta Camps.

Camps està assabentat dels articles de revistes especialitzades en turisme, on el tema es posa damunt la taula i evidencia el fet que potser, en un futur, “els visitants que arriben durant els mesos de juliol i agost es comencin a desplaçar cap a altres latituds. Si vens a Menorca i et trobes amb una setmana d’onada de calor amb altes temperatures i ambient xafogós, que al final obliga a quedar a dintre de l’hotel amb aire condicionat canvia molt l’experiència turística i deixa de tenir sentit.”

Tanmateix, Camps remarca el fet que no tenen dades amb les quals fer feina damunt un tema que podria afectar ben de ple a l’economia menorquina i balear. “No hem d’oblidar que les Illes Balears depenen molt del turisme d’estiu, de sol i platja. Les persones que poden triar les dates de les seves vacances, podrien triar venir en una altra època; i les que no, potser trien per destinacions cap al nord del Mediterrani o nord d’Europa.

Podria ser, llavors, que la famosa desestacionalització arribés de la mà del canvi climàtic? “Tot té els seus pros i contres, evidentment. Potser deixam de tenir tants de turistes els mesos de juliol i agost i venen durant altres moments, però és molt difícil de saber o preveure perquè els mercats es mouen més ràpidament que les planificacions, normalment”, apunta Camps.

“Crec que seria molt necessari que a Menorca -i a les Illes Balears- ens plantegem què farem davant l’escenari de què els turistes decideixen anar cap a altres latituds a causa del canvi climàtic, quan llavors ja no serà una qüestió de promoció. Què farem a l’estiu? Quin futur tenen els hotels damunt platges si juliol i agost són èpoques que fa massa calor? És un tema que val la pena plantejar-lo i s’hauria de tenir en compte a nivell institucional per prendre decisions i crear estratègies.”

Dos estius calorosos o tendència de canvi?
La publicació d’Hosteltur centrava el seu article en el calorós estiu de 2018. L’any passat vam veure, no només a Balears, rècords de temperatures i d’onades de calor, entre altres paràmetres climatològics. Llavors, és un canvi de tendència que ja començam a notar o hem tingut un parell d’estius de molta calor?

“És difícil de dir, però científicament està estudiat que ja és una tendència. No són excepcions, sinó que les excepcions seran els anys freds. Tanmateix, fa uns anys que batem rècords històrics de temperatura. I aquest estiu, seguim igual. N’hi ha que diuen que el clima canviava abans de l’aparició dels humans, i és cert. El problema és que, fins ara, havíem mantingut un clima estable durant els darrers 10.000 anys. I està deixant de ser estable, pel que condicionarà d’una manera diferent la nostra forma de vida, no només en el sector turístic. La crida des del sector científic és unànime en la seva petició per abandonar el més prest possible el combustible fòssil, que són els causants del canvi climàtic. I que fem programes d’adaptació dels sectors per no tenir problemes més grans, com pot passar al sector agrari”, apunta Camps.