Fel Caules, carnisser a la plaça des Mercat de Ciutadella

En Fel Caules va obrir fa dos anys la seva carnisseria a la plaça. Amb 34 anys, baixa la mitja d’edat dels professionals que durant generacions han omplert els locals. A ca seva hi té carn, ous, formatge, sobrassada i embotit. Perquè diu que “ningú ha de sortir de la carnisseria sense poder provar alguna coseta”. L’empenta d’aquest jove carnisser contrasta amb l’excel·lent qualitat del producte que ven, del que diu que necessita “saber-ho quasi tot” per oferir a la creixent clientela.

• Com se’t va ocórrer obrir una carnisseria a sa plaça, quan tantes estaven tancant?

Precisament per açò. Es van jubilar els germans Anglada, en Pedro Miret, en Roman, n’Antoni Sastre, en “Geniva”… Hi havia massa carnisseries que es tancaven i massa gent bona que deixava l’ofici. Abans, jo havia estat 10 anys a El Paladar, on vaig començar baix de tot i vaig anar evolucionant i aprenent moltes coses. Però sempre m’havia rodat la idea de muntar un negoci. Fa dos anys vaig venir a veure el local, em van agradar les condicions i així va començar, el 8 de maig de fa dos anys. Amb molta por, però per ara satisfet.

• I com han anat aquests dos primers anys?

Estic molt content de com han anat aquests dos anys. Vaig muntar la carnisseria amb una idea i l’he poguda seguir. I açò és el millor de tot. A jo el que m’agrada és el producte local, el d’aquí, i saber d’on ve. Tenc la sort de què a ca meua tenen el lloc de Ses Mongetes i granja de polls, la granja Caules. I sé com crien els animals, tant els vedells, com els porcs amb el que feim les sobrassades. Tenir el màxim d’informació -sense passar-me, perquè ara sé que hi ha un vedell que han de matar la setmana que ve i m’estim més no veure’l! -, tenir pocs proveïdors però de confiança, que sepin què és el que m’agrada i no haver d’explicar molt. Que el producte ralli per ell mateix.

• Tot el que vens és del lloc de ca teva?

No. Tenc producte de ca meva i també d’altres llocs, així com d’una empresa que es dedica a la venda de carn.

• Quina diferència hi ha entre el que ofereixes i el que es pot trobar a altres llocs?

La paciència. No puc competir en preu, per tant, he de competir en qualitat. I la paciència vol dir que un poll criat a casa vol temps, espai per trescar, bon pinso…tots són factors que fan que la carn sigui més gustosa i la textura diferent. Amb els vedells passa igual. Tots els vedells que neixen a casa estan amollats dins una tanca amb la mare fins al mig any, aproximadament. I després els canvien de tanca i pasturen tranquil·lament fins uns dies abans de matar-los. Criar amb bon menjar, amb temps i amb tranquil·litat vol dir que sortirà un bon producte. A més, som molt exigent. Si un producte no m’agrada a jo, no el podré vendre bé.

• Quins productes podem trobar a la teva carnisseria que són diferents?

Ara començarem amb la vaca vermella menorquina. A vegades n’he tengut a la carnisseria de carn de vermella, però l’he venuda com a vedell. A partir d’ara tindré carn certificada de vermella menorquina, amb el segell de qualitat que garanteix la cria amb farina d’ordi, etc. M’ho han oferit i en pocs dies la tindrem a la venda. El pròxim vedell que em duguin ja donarà el tret de sortida. A casa meva en tenen unes quantes de vaques vermelles, i també volen augmentar per poder-ne oferir més.

• La gent demana altres tipus de carn que abans no es venien?

La tendència és anar cap a carns amb més gust. Per açò tenc la idea de poder posar una vitrina per poder madurar la carn i aconseguir que sigui més gustosa. És una inversió, perquè es controla la humitat en el procés de maduració. Però a poc a poc.

• Com t’ha respost la gent durant aquests dos anys?

Hi ha gent molt fidel. N’hi ha que venen cada setmana. Açò és genial! La meva mentalitat és que avui són a ca meva, compren i sé que si els hi don bon producte, tornaran. A vegades no passa, perquè no pots agradar a tothom. Però tenim una part de clientela que ens té en compte i açò és lo millor.

• La gent jove torna a la plaça?

Sí, a poc a poc va tornant. Jo crec que quan vas a comprar a un mercat, t’has de trobar amb especialistes, persones que es dediquen exclusivament a la seva feina i que a més ho han de voler fer bé. Igual que com et preparen el peix a la plaça, no trobaràs enlloc que ho facin igual. S’ha de notar que la qualitat i la confiança que hi ha la plaça i que no es troba a altres llocs.

Així, la gent jove s’està acostumant a agafar la senalla i venir al mercat a comprar. Poc a poc, perquè costa, però sí que es nota. També falta que les grans empreses ens ajudin en alguns detalls. Per exemple, jo no puc sortir de les safates i bosses de plàstic, i és un problema. Ens hem de mirar com ho fan per exemple a països sud-americans, que estan molt enrere en moltíssimes coses, per veure el futur nostre.

• Poder oferir un servei més ecològic, potser?

A Menorca no tenim massa opcions. Venir amb un tuper a la carnisseria és una mica incòmode. Sí que he vist algunes solucions, com un paper que està encerat per una banda i per l’altra és normal, per embolicar. Però és difícil de trobar. O les bosses de paper que he comprat ara -que només n’he trobat amb dibuixos de fruita – són el meu granet d’arena, però no hi ha alternatives.

• Com veus el futur de la carnisseria?

Estic satisfet en poder seguir la idea amb què vaig començar i viure. Ara mateix som dos que hi feim feina. Però sempre poder millorar a poc a poc. En els dos anys he pogut canviar el mostrador i totes les màquines, sempre amb l’objectiu d’oferir un millor servei. Si en un any em veig amb coratge de tenir una persona més i la feina m’ho demana, l’agafaré.