Francesc Moll, de RAIMA: “Els foranis valoren moltíssim la feina que fem al camp de Menorca”

En Francesc Moll, al capdavant de la carnisseria Raima, té un febrer ben complert. Està preparant l’arribada de la marca a sa Plaça, a una de les carnisseries de concessió municipal. Sense deixar el negoci que té al polígon, on també hi ha la sala de desfer, Moll explica que sempre estan fent coses per millorar el seu servei, i que un punt de venda al poble era una idea d’abans de la pandèmia. També prepara una nova forma de servir la carn als seus clients, i canvia el plàstic i el paper normal per uns sobres que prometen ser un canvi cap a la sostenibilitat dels embalatges per productes humits.

Començam per les bosses de paper que ja hem vist a algunes sobrassades. D’on surt aquesta idea?

Fins ara empràvem bosses de plàstic convencionals, tot i que també havíem introduït paper. I a partir d’ara emprarem uns sobres que es diuen sacovitta que semblen com sobres de correus i permeten tancar-se. En tindrem de diferents mides, de manera que hi pugui caber des d’uns talls de llom fins a un xuletón. Tot açò va sorgir primer per fer entrega de sobrassades, tant aquí com per gent de fora. En lloc de posar-ho dins el típic envàs al buit, ho posam dins aquestes bosses de paper que tenen un producte absorbent. La presentació queda molt diferent, i a més es pot dur a l’avió sense problemes.

Sou els primers en emprar aquest tipus de sobres?

Havíem vist alguna vegada aquestes bosses, i ens va semblar una bona idea per poder presentar les sobrassades d’una manera diferent. Feia molt de temps que donava voltes a una alternativa a l’envasat al buit. A banda que també s’hi pot posar el segell de la marca, que també va bé quan es compra per regal, per exemple. Hi ha altres establiments que també empren sistemes similars, però els sobres que tenen van amb una finestra transparent de plàstic que permet veure el producte. El problema és que, des de l’entrada en vigor a Balears de la Llei de plàstics d’un sol ús, noltros ja vam comprar les bosses sense finestreta. I el problema que hem tingut per poder trobar bosses així és que, al ser una llei que només afecta les Illes, per poder comprar aquests sobres sense plàstic hem hagut de fer una bona recerca. I finalment han de venir de fora. La idea de la finestra ens feia ganes, perquè qui compra sap què hi ha dintre del sobre i directament ho pot posar dintre del congelador, sense haver d’etiquetar-ho. Però s’haurà de marcar d’alguna manera, si es fica dintre del congelador, per saber què hi ha a dins.

Feis el bot del polígon a la Plaça en breu. Fa ganes?

La idea era poder posar un altre punt de venda a dintre del poble. Feia temps que ho tenia dins el cap i l’any passat ja vaig fer algunes gestions per veure cap a on podia tirar. Tenia clar, açò sí, que havia de ser a sa Plaça, perquè altres locals no tenen els avantatges d’una de les carnisseries del mercat. Primer pel tema de lloguer, que és més econòmic amb el ser concessions municipals. També pel fet que són locals muntats aposta per aquest tipus de negoci. És fàcil poder engegar un nou punt de venda.

Hi haurà molt de producte que ja sortirà preparat del local del polígon, de manera que molta maquinària no posarem tampoc a sa Plaça. El local del mercat és petit, i no dona el joc que tenim al polígon, on podem fer de tot. No vol dir que no puguem fer alguna cosa, però sobretot estarà enfocat a ser un punt de venda amb tots els productes que ja es troben a Raima. La idea és poder obrir dia 25 d’aquest mes, i segurament em tocarà anar-hi bastant per arrancar-ho.

Darrerament em vist per xarxes com vos atreviu amb productes molt diferents, com la venda d’un bou.

Sí, i va sortint. Ara ens hem dedicat a fer preparats de carn, tipus hamburguesa. Però tenim una llista de persones que ja han encomanat el seu xuletón, i crec que n’hi queden pocs. És un producte que és d’una altra lliga. No podem oferir un bou de 5 anys cada setmana perquè és un animal que surt molt car. No és el mateix vendre carn de vedell que un xuletón que fa 3 quilos, i que val més de 200€. És un caprici, al cap i a la fi. Es fa un dia a l’any per part d’aquells que els hi agrada menjar carn.

Durant el confinament vau apuntar cap a la tendència que els clients demanaven carn d’aquí. S’ha mantingut?

Va ser una tendència que va començar amb la pandèmia. Però crec que hi ha una sèrie de factors que han ajudat al fet que es mantingués. La gent, de cada vegada més, vol saber què menja, d’on ve i què és o deixa de ser. La Regió Europea de la Gastronomia també és un punt que juga a favor del producte local i que la gent s’interessi. El tipus de turisme que tenim nou també ajuda, perquè té un poder adquisitiu més alt i li agrada tastar la carn de Menorca. De fet, els de fora valoren més el producte que tenim que la gent d’aquí. Allò que diuen que ningú és profeta a la seva terra.

És el cas del client francès, que ha vingut tant aquesta temporada?

No te diré que els francesos siguin els clients que més compren, però sí que són els que no es miren en absolut el preu a l’hora de comprar. De fet, ho troben barat quan comparen amb el que paguen a França. Per tant, quan arriben a Menorca i fan una comanda, m’he trobat casos de persones franceses que em diuen que el tiquet de venda no està bé perquè creuen que els hi hem deixat de cobrar alguna cosa, de barat que ho troben. Sí que diria que respecten moltíssim i valoren moltíssim la feina que es fa al camp de Menorca.