La cuina menorquina d’Es Racó des Palau

Aquesta setmana he tornat anar a dinar al restaurant Es Racó des Palau, de Ciutadella, que està situat a un dels carrerons amb més encant, el carrer del Palau, que dóna nom al restaurant i que fins a principis dels anys 80 o finals dels 70, no ho recordo bé, hi havia el Forn del Carrer des Palau, on momare m’hi solia enviar a comprar el pa, pel fet que estava just darrera ca nostra.

Era un forn gran, que pertanyia a la noblesa ciutadellenca, i que va tancar com ho han fet altres forns tradicionals, que els que passam dels 50 podem recordar com el del carrer de Sant Joan, es Forn des Clot a Ses Andrones, es forn de Can Pau al carrer sant Joan Bosco, es forn de Cal Bisbe, al carrer del Bisbe… Amb ells se’n va anar el pa cuit a forn de llenya i aquell pa de qualitat que podia durar ben bé una setmana.

Avui el forn des Palau és un restaurant de cuina menorquina, que des de fa ja uns anys dirigeix una parella de bons cuiners ciutadellencs, en Joan i n’Anny, amb experiència en el món de la restauració des de ben joves. De fet els pares d’ella en Nito i na Mari, de Cas General, encara són recordats pels seus restaurants Can Nito i Pa amb Oli. En aquest darrer tots dos hi van fer feina de ben jovenets, i que dècades després es van fer parella i van obrir aquest temple del bon menjar.

Es Racó des Palau és un petit restaurant amb encant, la seva terrassa exterior al carrer que es diu que donava a l’antic palau de l’Almoixerif i Rais de Menorca Said Inb Hakan, és tot un clàssic, com ho són els seus entrecots de vedella vermella menorquina, també de vedella ecològica fets a la graella de carbó. De fet en Joan Comella és un dels millors parrillers que hi ha a l’illa,  treu en el seu punt tant carns com peixos.

A més del plats de carn a la graella, Es Racó des Palau és conegut entre els ciutadellencs per la seva espatlla d’anyell de Menorca al forn, feta amb mel de l’illa que és tot un plaer gastronòmic, com ho és també la seva porcella al romaní, on la cotna cruixent ha agafat tot el sabor i l’aroma de l’herba de la flor romanial.

La seva oferta gastronòmica però no és sols de carns a la graella i al forn, sinó que hi ha un bon ventall d’especialitats en peixos com el bacallà amb all i oli de poma; el seu cap-roig a la menorquina, i un apartat a part mereix la seva caldera de llagosta, que es fa com la feien l’àvia i la mare de n’Anny Cardona. És vertaderament casolana i amb aquells secrets que han anat passant de generació en generació.

També val la pena esmentar els seus arrossos, tant a la paella com els caldosos, que també són una aposta segura.

Per als més petits de la casa tenen una bona carta de pizza casolana, a més de pastes i menús per als infants, cosa que el turisme familiar agraeix.

Finalment, les postres casolanes són el que acaben d’arrodonir un menjar de dalt de tot, entre elles destacar el seu souflé fet a casa, que és simplement un pecat pels amants del dolç i que s’ha de provar, almanco una vegada en la vida.

Moltes vegades cercam un restaurant de cuina menorquina, de plats casolans, d’elaboracions de tota la vida, perquè a més de la nova cuina menorquina, a més de la cuina marinera, hi ha també aquesta cuina d’arrels que és vertaderament un petit tresor gastronòmic que parelles com en Joan Comella i n’Anny Cardona, han sabut preservar i oferir amb el cor als seus clients.