La sarsuela de peix i marisc. De la Barceloneta a les Illes

Encara que no sigui un plat de la nostra gastronomia, la sarsuela de peix, sí que és un cuinó que hem adoptat i que en forma part del nostre receptari de cuina marinera. De fet trobarem aquesta elaboració a diferents llibres de cuina menorquina com “Cuina de Menorca”, de Jaume Fàbrega i Carme Puigvert; o bé “Sa cuina des poble de Menorca” de Bep Al·lès, entre altres.

La sarsuela és una preparació molt refinada, un dels grans plats de la restauració catalana, fet amb diferents peixos de roca i mariscs cuinats tradicionalment en un tià de de fang, encara que també es pot fer en una paellera, però mai en una cassola massa fonda. Amb un sofregit i una picada. Aquest plat molt agradable als ulls és típic de la zona costanera de l’Empordà, la Selva (Blanes, Lloret, Tossa), al Baix Maestrat (Vinaròs, Benicarló, Peníscola), a la Plana (Castelló de la Plana), a la Ribera Baixa (Cullera), a la Safor (Oliva i Gandia), a la Marina Alta (Xàbia), a Barcelona i a la Catalunya Nord i també de les nostres illes, on ens va arribar als anys 50 amb els representants de les fàbriques de calçat que van començar a demanar-la a les fondes i als restaurants que hi havia oberts al ports de Ciutadella i poc a poc es va anar incorporant a les cartes a partir dels anys 60. Eren reconegudes les que feia el recordat Juan Antonio Moll al “Mare Nostrum”, com també les de la Fonda Faner, Can Diego i també a Sa Figuera.
Tradicionalment la sarsuela es menja en reunions familiars i d’amics amb motiu de grans ocasions.

Per a Manel Marquès, que fou cap de cuina del  desaparegut recentment restaurant barceloní El Suquet de l’Almirall, un dels grans temples del arrossos, assegura que l’origen és inequívocament barceloní, concretament a la Barceloneta a començaments del segle XX. Per a Ferran Agulló i Jaume Fàbrega el plat va ser creat “segurament a la Barcelona modernista“.

Hi ha una altra versió, anomenada popularment “Òpera” feta amb llagosta.