La tomàtiga de ramellet s’incorpora al Catàleg d’Aliments Tradicionals de Balears

La tomàtiga de ramellet s’incorpora al Catàleg d’Aliments Tradicionals de Balears

La tomàtiga de ramellet (també coneguda com a tomàtiga de ferro, de penjar o de fregar, entre d’altres noms), que es conrea a Menorca i a totes les illes de l’arxipèlag balear, acaba d’incorporar-se al Catàleg d’Aliments Tradicionals de les Illes Balears, després que la Comissió CATIB de la conselleria d’Agricultura hagi acceptat la proposta de l’Associació de Varietats Locals de Balears per incloure-li. La tomàtiga de ramellet és l’aliment nombre 22 que entra a formar part d’aquest Catàleg i el cinquè aliment d’aquesta llista d’entre els que es produeixen a Menorca.

El Catàleg d’Aliments Tradicionals va néixer a les Illes Balears l’any 2004, amb l’objectiu de preservar i revalorar el patrimoni alimentari balear, i s’hi inclouen aliments típics i tradicionals de les Illes, entenent-se que un aliment és tradicional de la Comunitat quan es pot acreditar un mínim de 30 anys de producció, elaboració o comercialització, independentment del fet que aquell aliment en concret estigui protegit o no amb una figura referida a l’origen o a la qualitat del producte. La inscripció al Catàleg no comporta per si mateixa cap protecció de les que recull la normativa estatal o comunitària respecte de l’origen ni la qualitat, disposant, açò sí, d’una fitxa específica on hi figuren les seves característiques.

Es diu ‘tomàtiga de ramellet’, de fet i segons aquesta fitxa del Catàleg, a un conjunt d’ecotipus de tomàtiga (‘Lycopersicon esculentum’) de característiques singulars, també anomenades ‘rastrera’, ‘de ferro’, ‘de penjar’, ‘blanca’, ‘autèntica’, ‘de mateta’, ‘de fregar’, etc, fruit del resultat de la selecció i el cultiu tradicional per part dels pagesos durant generacions a les Illes Balears, considerant-se, així, varietats locals adaptades a les condicions ambientals del territori on es conrea.

Les tomàtigues d’aquesta varietat es caracteritzen per la seva mida mitjana-petita i es troben reunides en raïms ramificats, que permeten ser penjats i faciliten, d’aquesta manera, una conservació llarga. La tomàtiga de ramellet es caracteritza també pel seu contingut baix en aigua i per una elevada acidesa, i un alt contingut en minerals. La popa té un aspecte carnós, sucós i moderadament consistent, amb una pell molt dura i resistent a la mastegació i una olor intensa i amb records de la planta. El sabor es considera equilibrat entre la dolçor i l’acidesa, amb un retrogust intens i molt persistent.

Un aspecte rellevant també és la seva llarga conservació en fresc, factor que permet que durant tot l’any es pugui emprar com a ingredient d’un dels plats típics de les Illes Balears com és el pa amb oli o pa amb tomàtiga fregada. També s’empra per sofregits, bullits i coques de verdures, encara que, pel seu gust un poc àcid, no sol ser un ingredient de les amanides.

Actualment, l’àmbit de producció de la tomàtiga de ramellet, tant per a la comercialització com per a l’autoconsum, inclou tot el territori de les Illes Balears, cultivant-se tradicionalment en sistemes hortícoles a l’aire lliure i associats amb altres varietats locals, tant en secà com en regadiu (inundació o degoteig). A la zona del centre de Mallorca, per exemple, el cultiu en secà és el tradicional, per les limitacions de disponibilitat d’aigua. Però a la zona de la Serra de Tramuntana s’explica que sempre s’ha regat per inundació, mentre que a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, el cultiu tant es fa en secà com en regadiu.

Amb la inclusió de la tomàtiga de ramellet, el Catàleg integra ara vint-i-dos aliments tradicionals de les Illes Balears. Els cinc que tenen relació amb Menorca són aquesta tomàtiga de ramellet i el vi de la terra Illes Balears (que, aquests dos aliments, abasten totes les Illes) i també el formatge amb denominació d’origen Mahón-Menorca, el vi amb la identificació geogràfica Illa de Menorca i la beguda esperitosa Gin de Maó.

Els altres 17 aliments del Catàleg són els vins de la terra Eivissa, de la terra Mallorca, de la terra de Formentera, de la terra Serra de Tramuntana-Costa Nord, DO Binissalem i DO Pla de Llevant; les conserves Tàpera de Mallorca i Oliva de Mallorca; els productes càrnics Sobrassada de Mallorca i Porcella de porc negre mallorquí; l’Oli de Mallorca; el fruit sec Ametlla de Mallorca; les begudes esperitoses Palo de Mallorca, Herbes eivissenques i Herbes de Mallorca; i els productes de rebosteria Ensaïmada de Mallorca i Gató mallorquí.

Text: Joan Mascaró M.     Fotos: CAIB

Últimas publicaciones

  • Publicitat
    Euroregió Pirineus
  • Publicitat
    Ràdio Far Menorca
  • Publicidad
    El Iris