Les patates braves i el seu origen

Les patates braves o creïlles braves són una de les tapes més comunes al territori espanyol especialment al sud del país. Normalment no es prenen com a plat fort, sinó que es mengen com aperitiu.

Socialment són motiu de trobada entre amics a cerveseries o llocs de tapes. És per això que es prenen acompanyades d’una cervesa o canya en un ambient informal.

El seu nom es deu a la salsa coent que acompanya les patates fregides. Aquesta salsa està elaborada bàsicament amb un sofregit de tomàtiga, tabasco i de vegades maonesa tot i que s’hi poden afegir d’altres ingredients com pebre o d’altres espècies. A les nostres Illes i Catalunya de vegades se serveixen amb salsa brava i salsa allioli  encara que normalment es tracta de dues tapes diferents.

L’origen d’aquest plat se situa als voltants de l’any 1960, a Madrid, i dos bars, ja desapareguts, es disputen l’invent, Casa Pellico i La Casona.

Jo puc recordar encara les patates braves que feia un cuiner de nom Pepe, del que no record el llinatge, a Ses Set Voltes, i que demanava Paco Saez, que va estiuejar a Santandria des dels anys 50 i després ho han fet els seus fills i ara els seus néts. Les patates braves que feia en Pepe, cuiner gadità d’una alçada de dos metres, res tenen a veure amb les patates braves que ens serveixen avui, com també record de petit haver anat amb Paco Sàez i els meus pares a un bar de Barcelona, tot ple de cartells de tauromàquia i ambient taurí -és el que record- on també tenien molta fama les patates braves.

A Ciutadella, malgrat no seguir els cànons de la recepta original, fan bones braves a Ses Voltes Espai Gastronòmic, Ca na Riera, al restaurant Es Garbell, i també al Pinzell en fan tot seguint les creades per Sergi Arola.