Macarronada, el plat de macarrons al forn de Menorca

A Menorca, al plat de macarrons al forn amb carn picada de vedella i porc mitat i mitat, sofregit i formatge gratinat l’hi deim “macarronada” i és un altre d’aquests plats de la cuina senzilla i a la vegada econòmica que s’està perdent per l’entrada de la globalització, i per mor d’aquelles modes foranes que poc a poc estan devorant la cuina local.

En el cas de la macarronada, el seu “depredador” són els macarrons amb tomatigat, que no vull dir que siguin un mal plat si la salsa de tomàtiga és casolana, feta a poc a poc, amb tomàtiga, ceba, pebre verd i alls naturals, en tost d’emprar les salses de tomàtiga preparades, aquelles industrials carregades de colorants, conservants, i no sabem que més, juntament amb formatge ratllat industrial per acabar de rematar el plat; un plat que hem de tenir en compte que donam als nostres infants com aliment, i que està ple de sucres, greixos saturats i matèries insanes.

Jo puc recordar que la macarronada de carn formava part dels dinars, almenys una vegada per setmana, però la carn picada de porc i vedella era comprada a la carnisseria, on el carnisser la picava davant noltros, les tomàtigues i les cebes, com els alls eren naturals, i es gratinava amb formatge de Menorca ratllat, i puc recordar que també batien un ou o os, i els posaven damunt el formatge perquè fes un poc més cruixent.

La macarronada o els macarrons a la menorquina són un plat antic: Els antics receptaris, com el de Re ci baria, ens parlen dels macarrons amb grevi, anglicisme que se li dona a la substància provinent dels rostits, del que quedava a la palangana després de coure al forn un capó, una porcella o una peça de carn. Es bullien els macarrons –hem de tenir en compte que abans a Menorca hi havia l’ofici de fideuer- i es mesclàvem amb aquesta salsa o substància de carn i un sofregit.

Una altra recepta del temps dels anglesos eren els macarrons o macarronada que es cuinava dins un formatge de bolla o una fogassa, que es buidava en part, es ratllava el formatge i a dins s’hi posaven els macarrons ben calents amb un poc de sofregit, a vegades, i es mesclava amb el formatge ratllat i es servia a taula.

Al lloc de Torre Saura, al terme de Ciutadella, es té coneixement que s’elaborava al segles XVIII i XIX formatge de bolla, que era emprat per a fer aquest plat, que podríem dir que en el seu moment era innovació gastronòmica i també de les cuines senyorials, com la del Comtat de Torre Saura.

A més de la macarronada de carn, també s’elabora macarronada de peix o altres variants com la macarronada de carn de porc i sobrassada de Menorca, i també és ben gustosa una macarronada de gírgoles amb carn picada de porc.

Les macarronades de peix, es solien fer amb peix de poca espina, o bé se’n feien algunes com les de molls o de pagells, on la cuinera, tenia la feinada de llevar totes les espines dels peixos, que abans s’havien torrat, només deixant les polpes, que es mesclaven amb un sofregit de cebes, pebre verd i tomàtigues. Es ben mesclava i després es barrejava, anant ben alerta amb la pasta ja cuita, s’enfornava, es gratinava i es servia maridat amb els antics vins blancs de Malvasia de Menorca, o bé amb aquells blancs d’importació, molt valorats pels menorquins, que arriven de Sardenya, Nàpols o Génova.

Potser és hora d’agafar el davantal, avui que és dissabte, anar fins a plaça i comprar un poc de carn picada mesclada o bé donar una ullada als peix acabat de pescar i amb unes verdures, una pasta d macarrons de qualitat, fins i tot podem provar amb uns d’integrals fer a casa un bon tià (greixonera) de macarronada per a dinar, segur que als petits de la casa els hi encantarà i serà una manera més saludable i més nostra de menjar pasta.