Nuria Pendás, la llibertat de la restauració

Miriam Triay/Sant Lluís – Nuria Pendás, asturiana de naixement, però que porta més de mitja vida vivint a Menorca, es va embarcar dins l’aventura de canviar d’aires, amb només 19 anys. Amb la seva parella, el reconegut xef Daniel Mora, van decidir venir a viure a l’illa. Ell és menorquí, de la zona de llevant, per part de mare, i sempre havia sentit una connexió i arrelament amb la seva terra materna. Ella és asturiana, però des del primer moment en què va posar un peu a l’illa, es va enamorar.

Els primers anys en què vivien aquí, ambdós es van dedicar al món del turisme. Nuria es va enfocar més als idiomes i l’atenció al públic, i Dani en l’hoteleria i la restauració. “Va arribar un moment, però, en què l’illa se’ns va quedar petita, ja havíem treballat a molts llocs, així que vam decidir que havia arribat el moment d’obrir el nostre propi negoci”. Així va néixer Sa Pedrera des Pujol, situat a Sant Lluís.

En realitat, l’establiment original existia des de finals dels anys 60, i era un dels restaurants preferits de la parella asturiana. Per açò, i quan es van assabentar que els propietaris el volien tancar, ho van veure molt clar: se’l van quedar. “Sa Pedrera des Pujol suposa molts reptes i moltes victòries. Al final, no només has de tenir en compte les tasques pròpies de la restauració, sinó també de tenir un establiment enmig del camp. Així, també hem de fer, per exemple, de jardiners, una de les meves passions”.

El paper de Nuria a dintre de l’establiment va començar com a cap de sala, però, i actualment, se centra més en la direcció i gestió del mateix restaurant. Una feina que, i per sort, ara ja pot fer a distància, gràcies a la informàtica. Des que va tenir el seu fill, va deixar d’anar tant a Sa Pedrera des Pujol, per començar a fer, el conegut i ja establert, teletreball. Un format de treball que, a més, li ha permès poder dedicar més temps a les seves passions: la pintura, la guitarra, aprendre idiomes, viatjar i conèixer altres països…

Està clar que tractant-se d’una feina de temporada, és a l‘hivern quan Nuria pot dedicar-se, gairebé, plenament, a aquestes activitats/ hobbies. “Mai he deixat de fer el que m’apassiona. De fet, la meva verdadera vocació es trobava en l’art. Però sempre m’he considerat una persona molt pràctica. En el món artístic la practicitat no té molt de sentit, o et tires i lluites per ser dels millors, o no pots dedicar-t’hi. Has de ser molt bo per poder viure-hi. Així que vaig decidir que preferia deixar-ho més com una passió de temps lliure”.

Es tracta, llavors, del somni de Dani Mora, el de convertir-se en un xef reconegut i de prestigi, somni que s’ha complert. Però també es tracta del projecte de Nuria Pendás, qui  realment va incitar i animar a que existís Sa Pedrera des Pujol. Una feina que, i d’una altra manera, li ha permès poder dedicar-se a les seves passions vàries. Encara que el món de la restauració sigui sacrificat i suposi el 80% del seu temps, és també una feina de temporada i equip. I açò dona molta llibertat.