Quan l’ensaïmada mallorquina no es trobava a Mallorca

A l’edició del Setmanari El Iris del dia 11 de novembre de 1944 apareixia una col·laboració de Pere Sintes Seguí, “Apunts d’un viatge” on narra la seva experiència de la seva estada a Barcelona com a turista. Descriu, entre altres coses, les floristes de les Rambles, el Cafè del Liceu, els tranvies i en el darrer apunt les ensaïmades, cosa que ens ha cridat l’atenció i que us reproduïm 75 anys després.

Ensaïmades

L’ensaïmada mallorquina, que no es troba a Mallorca, com no sigui de contraban, ha pres a Barcelona carta de natura.

Ensaïmades mallorquines que es caten a restaurants i bars, cafès i granges, en les que manca malgrat la cura en que han estat elaborades cert tast especial que constitueix una de les característiques principals d’aquest producte únic.