Què se’n sap de la vida de Francesc Roger Gomila, fra Roger?

Coincidint també amb el moment en què per part de l’Institut Menorquí d’Estudis ha estat presentat a Barcelona, el passat 13 de juny, els ‘Papers 03. Cinc temes al voltant de fra Francesc Roger i Art de la cuina’ d’Andreu Vidal Mascaró, el Consell Insular de Menorca, en l’edició que fa mensualment dels anomenats Plecs de Lectura (de format reduït i que en un mateix fulletó recull un fragment d’un llibre o estudi d’algun escriptor juntament amb la il·lustració d’una obra d’algun artista menorquí),  ha integrat al del mes de juny de 2018 un interessant escrit d’Andreu Vidal sobre fra Roger i el seu llibre de cuina menorquina del segle XVIII ‘Art de la cuina’, que en aquesta ocasió s’acompanya d’un adient oli sobre fusta de l’any 2011 de Fulgenci Torrens.

El manuscrit del llibre ‘Art de la cuina’, que es custodia a la Biblioteca de Catalunya, va ser microfilmat en 1986 per iniciativa de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis i tot d’una posat a disposició del públic menorquí. L’any 1993 l’IME en va publicar una edició moderna amb un estudi introductori a càrrec d’Andreu Vidal Mascaró (Alaior, 1950), llicenciat en Filologia Catalana i Història Moderna.

En uns estudis posteriors, Vidal va trobar resposta a algunes qüestions que en aquell moment no van quedar resoltes, com per exemple qui era en realitat fra Roger?, què se’n sap de la seva vida?, quan va escriure el llibre?, per quines vies aquest manuscrit va sortir de Menorca i va anar a parar a la Bilbioteca de Catalunya?. En l’escrit publicat al Plec de Lectura de juny de 2018 hi ha bona part de les respostes a aquestes preguntes, que també es complementen amb dues de les receptes que surten a ‘Art de la cuina’: la 35 ‘Un plat de carn de moltó aufegada’ i la 199 ‘Un plat d’espàrecs per col·lació’.

Francesc Roger Gomila, conegut com a fra Roger, va néixer a Maó el 22 de juny de 1706, ara ha fet 312 anys, en el si d’una família treballadora benestant i essent el segon de tres germans i una germana. La mort del pare va esdevenir quan Francesc no havia complert encara els 9 anys, mentre que la seva mare moria a Maó en 1754, quan fra Roger ja feia molts anys que era frare franciscà. Es calcula que deuria tenir al voltant de 21 o 22 anys quan va fer el noviciat al convent franciscà de Sant Diego d’Alaior, i un any després es van fer els tràmits preceptius per fer la primera professió i passar a ser religiós de cor, quedant-se dos anys al convent que l’havia rebut.

Era en 1731 quan Francesc Roger hauria passat a residir al convent de Sant Francesc de Ciutadella, on va realitzar els estudis reglamentaris. La documentació consultada per Andreu Vidal l’ha permès saber que la seva vida religiosa va transcórrer entre Alaior i Ciutadella, exercint diverses responsabilitats. D’aquesta manera, per exemple, consta que l’any 1741 exercia de predicador al convent de Ciutadella, el mateix càrrec que en 1746 exercia a Alaior. O que entre finals de 1748 i principis de 1752 era el president del convent de Ciutadella, càrrec que substitueix al de guardià, autoritat màxima del convent, quan la plaça està vacant. Als seus 55 anys assumí el càrrec de guardià de Sant Francesc, durant tres anys. La seva pista es perd a partir de finals de 1764 i no es saben les circumstàncies de la seva mort, tot i que al ‘Llibre de misses’ del convent de Ciutadella el gener de 1767 se’n registren tres de celebrades en sufragi de la seva ànima, essent probable que el seu decés tingués lloc entre finals de 1766 o just iniciat el 1767.

Al llibre ‘Art de la cuina’, fra Francesc Roger el va escriure quan encara era ‘religiós d’obediència’ i residia al convent de Ciutadella, corresponent aquell període als primers anys de la seva formació eclesiàstica, que es poden situar entre 1731 i 1734, quan encara no havia complert els 30. El manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya no és l’original escrit de pròpia mà per fra Roger, sinó una còpia realitzada per dos amanuenses diferents durant la segona meitat del segle XVIII. Algunes taques i petites cremades d’espires a algunes pàgines del manuscrit, testimonien la seva estada a prop dels fogons.

Andreu Vidal Mascaró escriu que fou en algun moment, abans o durant els diversos episodis del procés de desamortització eclesiàstica del segle XIX, que ‘Art de la cuina’ va passar a mans privades i va anar a parar a un prestatge de la biblioteca d’una família noble d’Alaior. Açò és el que es va fer evident quan, l’estiu de 1893, Antoni Rubió i Lluch, catedràtic de Literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, va realitzar un viatge d’estudis a Menorca i va rebre en obsequi un lot d’una vintena de manuscrits, entre els quals el de fra Roger. El donant, Lluís Servera Salort, “va posar aquest petit tresor literari en les millors mans per salvar part del patrimoni cultural menorquí”, ja que Rubió i Lluch va donar a conèixer l’existència d’aquestes obres, les va conservar a la seva enorme biblioteca particular i, després de la seva mort (1937), el seu fill Jordi Rubió i Balaguer en va fer donació a la Biblioteca de Catalunya.