De les xifoneries que es repartien a cada poble de Menorca, només queda en peu Cas Xifoner, a Ferreries. Aquesta petita fàbrica manté la tradició del xifó, que comenten que s’empra cada vegada més en hoteleria i cocteleria. Però que gràcies a la promoció de fires i mercats, les noves generacions recuperen el gust pel refresc fet a Menorca. Alerta Coca-Cola, que la Pinya encara és ben viva!
Na Rosalia Sansaloni, el seu cosí, n’Antoni, i el seu gendre, en Xavier Pons, ens expliquen resumidament els inicis i la trajectòria de Cas Xifoner, l’única xifoneria que queda a Menorca. Però que sembla tenir corda per estona. L’any passat van celebrar el 50 aniversari i tenen feina d’embarc, fins i tot en moments de pandèmia, quan el producte local torna a estar en boca de molta gent.
Com van ser els inicis de Cas Xifoner, pels que no els vam viure?
Antoni: La primera xifoneria es va començar al costat de l’Ajuntament, el que ara és el local de Cas Vesins. En aquell temps no hi havia ni màquines de fet net bòtils, es feia tot a mà i dins piques. Els xifons no duien ni les fundes protectores que duen ara. Després es va posar la xifoneria al costat del camp de futbol. I el meu pare i el meu conco, n’Antonio i en Damián, van passar el negoci als meus cosins, en Maties i na Rosalia, que són la segona generació. L’empresa original es deia Refrescos Anda, amb la combinació dels noms dels dos fundadors. Ara mateix, la filla de na Rosalia i el seu gendre, na Dolores i en Xavier Pons, segueixen amb el negoci.
Es demana, el xifó, a Menorca?
Antoni: Aquí potser s’ha perdut una mica. Però a la gent que ve de la península els hi agrada fer un vermut amb un cop de xifó. O els nostres pares, que eren la generació del gin i el mesclaven amb palo, amb menta, etc, sempre tenien el xifó a mà. Tot el que es diu vintage o antic, ara torna. I el xifó té bastanta acceptació.
I la fàbrica s’ha modernitzat?
Antoni: Segueix igual, amb les mateixes màquines fins i tot. Ara tenim prou recanvis per poder donar sortida a tots els xifons i fer-ne rotació de bòtils de vidre, que ara sí que fem net amb una màquina i no a mà.
Sou l’única xifoneria que queda a l’illa?
Rosalia: Llavors n’hi havia, però des de fa uns 15 anys que som s’única xifoneria que hi ha damunt Menorca. Tanmateix, tenim molta demanda, sobretot a Maó. L’empren molt. També fem encara els refrescos que feien mon pare i el conco Antonio, i els repartim per l’illa.
Com és açò de fer rotació dels bòtils de xifó?
Rosalia: La gent d’aquí més major encara té el costum d’emprar al xifó i sap que el bòtil és retornable. Els més joves, per contra, saben de l’existència, i es xerra molt del reciclatge i reutilització dels envasos, però no ho empra. Els hi és més còmode endur-se’n un envàs de plàstic si van a platja o amb amics. En canvi, les persones de més edat ho tenen molt per mà, i són les que realment retornen el bòtil de vidre per reomplir-lo.
Llavors, qui empra més el xifó?
Xavi: El xifó de vidre, així com a les cases i entre particulars cada vegada s’empra manco perquè de cada vegada hi queda manco clientela major, a bars i restaurants sí que augmenta la demanda. A part de la utilitat com a xifó, li donen altres usos. Per exemple, per fer la pasta de calamar a la romana, perquè dur molt de gas. També s’empra per fer cocteleria des de fa alguns anys. I un ús molt antic que encara es manté és per fer la beguda Pellofa, que és gin amb xifó, que és una mescla que fa molt a la banda de Maó.
També teniu encara els refrescos que van començar a fer la primera generació de Cas Xifoner. Què ens podeu contar de la famosa Pinya?
Xavi: La Pinya és la primera beguda refresc que es va fer a Menorca. Fins i tot abans que arribés la Coca-Cola. Hi ha una llegenda, que no sabem si és certa o no, que diu que durant els anys de dictadura van prohibir-la. I a causa d’aquest fet, es va inventar una beguda similar en color a la Coca-Cola. Així va sorgir la Pinya. El que té de peculiar és que es diu Pinya però no fa gust de la fruita.
Rosalia: En duu una mica, és un combinat de gustos. Però realment és molt poc el gust de pinya que hi ha al refresc.
Xavi: Així com si compres una Llimon, fa gust de llimona, la Pinya no fa gust a la fruita.
Quins són els productes que heu mantingut idò, de quan n’Antonio i en Damián van fundar Cas Xifoner?
Xavi: La línia de Cas Xifoner ara mateix és: xifó, aigua amb gas, gasosa, taronjada, llimonada, poma i Pinya. El que té més sortida ara mateix és la gasosa, que la venem a molts de restaurants que la treuen amb el got de vi. I la Llimona durant els mesos de calor d’estiu, sobretot per fer gin amb llimonada o pomada…tot depèn del poble on es faci!
Rosalia: Cada poble té les seves particularitats per anomenar aquestes begudes. I també les generacions. Per exemple, les persones majors, a la taronjada encara li diuen un orange a Ferreries. No sabem si ho van deixar els anglesos o els francesos, però es va arrelar el costum i les persones majors segueixen demanant un orange.
A banda de restaurants i clients particulars, on podem trobar els refrescos de Cas Xifoner?
Xavi: Comerços petits i de tota la vida també donen sortida als refrescos i begudes de Cas Xifoner. Però tenim el problema de les grans superfícies, que prefereixen dur el producte de fora, en tost d’emprar el producte local. Ara bé, tenim la sort que la gent demanda fins al punt que cada dia de la setmana fem una ruta per tots els pobles només per fer canvis de xifons. Ens deixen un bòtil buit i el canviam per un de ple. A Ciutadella, per exemple, hi anam els divendres. Però cada dia de la setmana rodam per tota l’illa, atenent tant als bars i restaurants com als particulars.
I ho complementau amb una botiga de producte local…
Xavi: L’any passat la fàbrica va fer els 50 anys i ho vam voler celebrar expandint una mica el negoci. Així va ser com vam obrir una petita botiga amb producte local de Menorca. On també tenim un petit museu dels bòtils de xifó de tots els pobles de l’illa i també d’altres bandes. El que fem també des de fa uns cinc anys és anar a fires i mercats. I passen pares amb fiets petits i els hi diuen “mira, açò jo ho bevia de petit”. És la manera de donar-ho a conèixer a noves generacions.
Rosalia: El que ha passat és que els refrescos els teníem a botigues de barri, petites, que han anat tancat. I la nova generació va a comprar a grans superfícies, pel que ja no coneix els refrescos de Cas Xifoner si no els hi mostren a casa seva, perquè en bevien. Però a poc a poc tornem a sortir. Al cap i a la fi, no hem partit mai.