N’hi ha un que per mi resulta especialment suggeridor. Canviar les cremes fredes per les calentes o susceptibles de ser escalfades. Closa la temporada d’estiu en què tomàquets, pebrots, cogombres i altres verdures fresques muten a preparats líquids freds com el gaspatxo o el salmorejo, és l’hora de cremes vegetals de poder vitamínic similar però que, en el darrer moment, passen uns instants pel foc o el microones. Aquest és el canvi de nevera que us proposo. Començar a guardar-hi, en lloc d’aquells purés crus, les verdures del temps degudament cuites i passades per la batedora fins a deixar-les amb textura similar. Així, quan a mitja tarda tingueu necessitat d’alguna cosa calenta, podreu substituir el tradicional got de llet o tassa de té, per un got d’aquest puré calent degudament aromatitzat amb alguna espècia al vostre gust. I penseu que si comenceu a practicar aquesta cuina “complementària” al marge de la tirania dels dos àpats diaris, millorareu els vostres hàbits alimentaris, podreu reciclar les verdures que envelleixen a la nevera i, en cas d’urgència o imprevist, tindreu un primer plat llest a l’avançada per modelar. A més, el canvi no és tan radical com sembla. Hi ha verdures (pastanaga, ceba, carbassó…) que, gràcies a l’hivernacle o al transport, ens acompanyen tot l’any. Per tant, sempre podeu augmentar-ne el percentatge i recuperar el sabor base de l’estiu. Però segur que no cal. Als humans, res ens molesta tant com la monotonia. I la nevera sol ser una capsa de sorpreses on trobem aquells alvocats comprats fa dies per fer aquell plat que no va anar a taula o el parell de tomàquets sobrers del darrer sofregit. I cal donar-hi sortida. Una possible és la que us proposo. Cada dissabte, abans d’encarar la compra setmanal, tot esmorzant, podem posar a coure les verdures supervivents de la setmana i preparar la crema de recurs, deixant-la a la nevera. Com fèiem a l’estiu amb el gaspatxo.
|