Xec Truyol, president de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu: “El propietari de lloc ha de pensar en la continuïtat del camp i no només en el valor que té la seva finca si la ven a un francès”

Xec Truyol, president de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu: “El propietari de lloc ha de pensar en la continuïtat del camp i no només en el valor que té la seva finca si la ven a un francès”

Llorenç Allès/Ferreries – Xec Truyol du 18 anys al capdavant de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu. Va accedir-hi el 2004, i des de llavors dirigeix l’entitat, que ara mateix reuneix a més de 50 pagesos. Amb ell analitzam el moment actual del camp, un sector que viu en constant patiment perquè, quan no és un all, és una ceba. Passat l’estiu i superada –sembla- la sequera, bona part de la pagesia segueix pendent de l’evolució dels preus dels productes i de la llet. Tenim la conversa a Algendar den Gomila, el lloc on treballa, a finals de setembre, pocs dies després d’unes pluges que el camp agraeix.

  • Ha fet un alè després de les pluges d’aquests dies?

  • Sí, han anat bastant bé. Potser hi ha alguna tanca inundada o a alguns llocs fondos ha fet una mica de mal, però en general, per començar bé l’any pagès, és ideal una bona saó com aquesta.

  • Comença ara aquest any pagès amb una bona saó. Quin balanç fa de l’any que ha acabat?

  • Va acabar molt justet. El novembre va ploure molt, el gener va fer molt fred i van haver-hi moltes gelades, i l’abril, que és quan l’aigua és més aprofitada, ha estat molt justet. Es va arreplegar poc menjar per a que els animals poguessin passar l’estiu. No ha estat un any flac flac, però sí justet.

  • Quines perspectives hi ha per aquest any pagès, que comença amb preus disparats i el recent tancament de la planta d’envasar llet de Coinga?

  • És complicat. Els preus estan dalt de tot. Sembla, de moment, que ara s’han estabilitzat i que de moment no pugen més, però els adobs, per exemple, ja s’han encarit un 100 per cent. El gasoil va pujar molt, l’electricitat està pels núvols, els pinsos també s’han encarit una barbaritat… Per sort, el preu que ens paguen per la llet ha arribat a pujar. Ha costat moltes reunions i molta batalla, i no ha arribat encara al punt de cobrir allò que ens costa produir la llet, però com a mínim s’iguala una mica i compensa un poc.

  • Encara produeixen la llet per sota del preu de cost?

  • Sí, encara no s’ha pogut igualar. A més, es dóna la circumstància que ara falta llet, perquè hi hagut finques que han tancat, altres que han llevat vaques i altres que han donat menys menjar als animals. Si ens paguen un preu prou insuficient, arribarà un moment que no produirem llet. I si després algú vol tornar a produir-ne, tardarà uns dos anys a tenir un ritme de producció adequat. El fet de produir llet és una roda que necessita temps, i si romps la roda, com ha passat aquest darrer any en què els costos de producció estaven disparats però el preu que ens pagaven no pujava, pots aguantar uns mesos, però arriba un moment que no pots fer feina a pèrdues, i has de començar a llevar vaques i reduir menjar, en definitiva, baixar el ritme del lloc per si podem sobreviure. Alguns han hagut de tancar, i els demés no podem tornar a produir com fa dos anys. Si volem seguir produïnt el formatge que produíem haurà de seguir pujant el preu de la llet. En un any, és cert, ha pujat 14 cèntims, una crescuda important, però encara no igualam allò que ens costen a noltros els pinsos i els adobs.

  • I si els nombres no surten, quina alternativa hi ha al camp de Menorca?

  • A les finques que els va millor són les que produeixen formatge, ja sigui per venda directa o a través d’un curador. La producció de quallada per vendre a Quesería Menorquina també va un poc millor que la llet. Però aquestes coses són per finques relativament grosses, perquè qualsevol instal·lació per fer formatge o quallada val molts doblers. Si ho tens fet, val, però sinó, no pots canviar d’avui per demà com qui res. Les inversions necessiten temps i doblers. Per a les finques petites hi haurà poca sortida si no se puja el preu de la llet, cosa que jo esper que a poc a poc passi. Ara estem per davall de Mallorca i la Península, i s’ha de pujar un poc més. L’esforç ha estat important per part de Coinga, però encara haurà de ser un poc major.

  • Coinga ha deixat d’envasar llet de Menorca. Per a vostès és una bona decisió?

  • En principi sí. És un poc complicat d’entendre per al consumidor, però Coinga sempre ens havia dit que la part de llet que envasava en bricks, que era la que no podia transformar en formatge, li provocava pèrdues. L’envasat va ser una solució temporal quan hi havia superàvit de llet i Kraft no va assumir tota la producció que tenia abans El Caserio, però ara la producció ha baixat i, segons diuen, la viabilitat de la planta era complicada. Poder eliminar aquesta part del procés que generava pèrdues hauria d’ajudar per a donar més beneficis a la part que es dedica a formatge. Esperem que després no ens sobri formatge i tornem a tenir un altre problema. És de plànyer que no puguem beure llet de Menorca, però és complicat.

  • Per tant, aquesta decisió de Coinga hauria de permetre que pugés el preu que paga als pagesos per la llet?

  • Sí, en teoria sí. Així ens ho han dit. Si tota la llet es pot transformar en formatge i el formatge es ven bé, seria possible que el preu tornés a pujar 4 o 5 cèntims més. Veurem durant aquest any a veure què passa.

  • La clau idò és vendre més formatge?

  • Sí, sobretot transformar el màxim de llet que puguem en formatge, tot i que els preus dels formatges a nivell nacional està una mica estancat. Però el formatge Mahón-Menorca té prestigi, es ven molt bé per Mallorca, el Consell Regulador fa feina per obrir mercat a molts països… Si els que produïm formatge no començam una guerra de preus entre noltros, podria ser una bona sortida.

  • Una guerra de preus dins Menorca?

  • En els darrers deu anys les finques que venen formatge s’han multiplicat per deu. Entre noltros els productors hem de tenir clar que no hem de fer una guerra de preus per vendre cadascú el seu producte per davant del dels demés. El formatge s’ha de saber valorar bé. Per als que produïm en petites quantitats és difícil anar a vendre a fora, i és molt més fàcil vendre aquí. Açò fa que a una botiga trobis un munt de castes de formatge. Hauríem de tenir un poc d’eima i no fer-nos mal noltros mateixos.

  • Parlem ara de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu. Està en un bon moment?

  • Sí. Està econòmicament sanejada. Des de fa molts anys se segueix una política de dedicar els retorns cooperatius a la capitalització de la cooperativa, i açò fa que no tinguem deutes. I venem bastant, als propis socis i també a clients del poble. Estic content. Ara bé, la cooperativa va amb els pagesos. Si comencen a tancar molts llocs, ja veurem com va. De moment, així com tenim l’estructura i el personal, funciona bastant bé.

  • En aquests moments de preus disparats, als consumidors ens surt més barat comprar a la cooperativa que fer-ho a altres bandes?

  • No tenim moltes referències per al públic en general. Sí tenim fruita i verdura, que compram directament al pagès, i açò ens permet oferir uns preus bastant millors que a un supermercat, per exemple. Els marges que té la Cooperativa són petits.

  • Cada vegada més veim com gent que no és del camp compra llocs. Com ho veieu?

  • És una situació complicada. El que sí veiem és que als qui compren els llocs, que bàsicament són francesos, allò que els interessa són les cases. El demés, com que ve amb el lot, s’ho han de quedar. Si han de dedicar les cases a turisme o agroturisme, han de justificar una activitat agrària. Allò que els fa menys nosa són les oliveres, el raïm… Açò no fa mosques ni brutor, ho sembren i així justifiquen una activitat agrícola i es posen en marxa. És un terreny que no es cultiva, que no fa farratges, tampoc no sabem si s’arribaran a collir les olives i el raïm que se sembra… És un poc complicat.

  • Dediquen aquell tros a feines agrícoles perquè els ho diu la norma?

  • Així és. La llei obliga a tenir una activitat agrària per poder tenir un agroturisme. Tal vegada s’haurien de revisar els paràmetres per decidir què és i què no activitat agrícola que justifiqui un agroturisme. Jo ja he vist llocs on han arrabassat les oliveres que s’havien sembrat perquè s’havien mort de set. Veurem d’aquí deu anys qui segueix collint les olives o el raïm. Tal vegada l’administració hauria de posar fre als canvis d’usos de casats, perquè ens arribarem a trobar en la situació d’anar pel camí del lloc i trobar-nos turistes que ens miren a noltros com si els féssim nosa. No podem transformar totes les cases en agroturismes, perquè després haurem d’anar a comprar llet per fer el formatge.

  • I el camp de Menorca pot viure sense el turisme?

  • Les finques més grans, que han fet inversions, crec que encara sí poden viure. Si un propietari, en canvi, no fa inversions, el més normal és que es tanqui, perquè el pagès no podrà treure ni el seu menjar. Hi ha finques que són rentables, i altres zones potser sí s’hauran de dedicar al turisme. Agrícolament, si tenim unes dimensions més o menys adequades i unes inversions fetes o previstes, els llocs poden sobreviure. El propietari ha de pensar en la continuïtat del camp, i no només en el valor que té la seva finca si la ven a un francès. SI el propietari segueix pensant una mica en la finca, tot açò ajuda a que el pagès aguanti i que es tregui rendiment. Pot ser hi haurà finques petites que s’hauran d’ajuntar, i a veure si els preus dels productes es calmen, perquè sinó, no hi haurà qui aguanti.