Agricultura orgànica: una possible solució a noves pandèmies?

En Francesc Font és agro assessor a les finques de Son Felip i Algaiarens, i treballa amb una trentena de finques més a tota Menorca. I, a banda d’explicar-nos aquesta setmana quina és la feina a aquests llocs, on es practica l’agricultura orgànica, també ens llança un missatge sobre el qual podem reflexionar. Si aquest tipus d’agricultura, que vol ajudar al sòl a recuperar els minerals i nutrients, també ajuda a produir aliments més nutritius, ens beneficiam d’uns dinars i sopars que ens ajuden a mantenir el sistema immune en condicions. El que es tradueix en una millor condició sanitària per afrontar qualsevol tipus d’amenaça. Com un coronavirus.

Cultivar millor, menjar millor, viure millor

“L’objectiu de l’agricultura orgànica”, comenta Font, “és regenerar la fertilitat natural del sòl, perquè és la millor manera d’aconseguir que les nostres tanques siguin eficientment energètiques”. La cadena d’eficiència passa del sòl als aliments que produeix i els animals que hi pasturen. I, d’aquests, als humans, en ser-ne consumidors. El que explica Font és que l’agricultura ecològica podria ajudar en un futur a frenar els efectes de pandèmies com les que estem vivint. Però anam primer a aprendre un poc sobre agricultura orgànica, i després veurem com ens pot ajudar.

Què és l’agricultura orgànica?

L’agricultura orgànica són un conjunt de tècniques d’agricultura i també ramaderia, que activen els cicles naturals dels minerals del sòl. En Francesc explica que hi ha diverses tècniques que ajuden a fer que açò passi. I totes elles persegueixen l’objectiu de ser productives a nivell social, ambiental i també econòmic, aportant valor al seu voltant.

1. És una eina de disseny d’espais i ambients on intervenen la natura i l’ésser humà, i està pensada per construir espais energèticament eficients. Per crear sistemes que puguin arribar a captar més energia de la que consumeixen.
2. Disseny clau o key line. És una eina que permet fer uns patrons al camp, en el moment de fer noves plantacions, amb els quals s’intenta aprofitar al màxim l’aigua de pluja i s’intenta frenar l’erosió del sòl. Font apunta a aquesta eina com una de les essencials. “Menorca està patint en aquests moments un procés de desertificació a causa de l’erosió. I si no s’atura, correm el risc d’acabar amb una terra erma.”
3. Maneig holístic o pastura regenerativa. Aquesta tècnica, que combina la pastura i la divisió del terreny, permet recuperar el sòl de manera natural. I consisteix a deixar als animals en pastura no més de tres dies a la mateixa tanca i en un espai reduït. Així, l’impacte sobre el sòl és contundent, però molt localitzat. La rotació del bestiar entre tanques, o fins i tot dins la mateixa tanca, separada amb pastors elèctrics, permeten a la zona pasturada tenir un temps suficient de recuperació fins que hi tornen els animals.
4. Augment de la biodiversitat. En aquest punt, Font destaca que “aplicar la ciència per introduir espècies que mantenguin l’ecosistema en equilibri, ajuda a suportar plagues i malalties, perquè unes espècies poden resultar protectores sobre d’altres, i al revés. Així, en el moment en què arriba una plaga, com més gran és la biodiversitat, més possibilitats hi ha que l’ecosistema no s’en ressenti tant”.

L’agricultura orgànica, a més, redunda a nivell ambiental en la disminució de l’efecte hivernacle, perquè “es captura més diòxid de carboni del que s’emet”, assegura Font. “Mantenir plantes durant tot l’any que fan la fotosíntesi i reduir els treballs mecànics, fan que la diferència entre emissions i absorció sigui negativa, el que provoca una millora ambiental a nivell general. Pel que fa al sòl, en millora la fertilitat, el que vol dir augmentar el contingut de matèria orgànica. Per tant, es produeix més, de millor qualitat i a menys cost”, explica.

Menorca, un bon punt per practicar agricultura orgànica

L’agro assessor, que treballa a les finques de Son Felip i Algaiarens amb agricultura orgànica, apunta que “Menorca és un bon territori per posar en marxa iniciatives d’agricultura orgànica perquè els animals, per exemple, ja pasturen el camp. Cosa que a fora no és tan habitual.” Diu, també, que totes aquestes tècniques han d’anar acompanyades d’una reducció en l’ús de productes que malmeten la terra. Com els adobs químics i els productes fitosanitaris.

“Quan van aparèixer els adobs químics, cap als anys 50, el camp va aconseguir plantacions molt més productives en molt poc temps, perquè sembraven la terra de minerals molt concrets que feien créixer millor el que s’hi sembrava. Així, es va filtrar al sòl en grans quantitats els elements químics potassi, nitrogen i fòsfor. I això va provocar que l’equilibri natural de minerals, es rompés. Amb aquest desequilibri, van sorgir moltes malalties, que el mateix sector que proveïa dels adobs químics, va atacar amb productes fitosanitaris. Però, amb els anys, les plagues van anar creant resistència davant aquestes cures, i el desequilibri en la biodiversitat de la flora i la fauna, va anar en augment”, explica.

Així i tot, Menorca és terra de costums, i algunes d’elles s’han mantingut a pesar de la irrupció d’aquests elements químics, que van obligar a sembrar amb més freqüència, perquè els conreus no eren tan productius. I a gastar més petroli, per fer les sembres cada any. “És com un cercle viciós, perquè el pagès necessita produir cada vegada més per obtenir els mateixos ingressos, en un mercat que ha baixat en qualitat en detriment de la qualitat. I, dintre del cercle viciós, cada vegada han estat necessaris més productes químics per mantenir-lo. L’objectiu de l’agricultura ecològica és tallar en sec aquest cercle”, diu Font.

I Menorca, en aquest aspecte, ajuda. “El costum de mantenir la pastura és una de les eines que, de manera millorada, ajuda a tallar el cercle viciós”, comenta. “Si tenim els animals pasturant i sembram de manera intel·ligent, aconseguim un sistema que s’automanté. Com ho fa un bosc, que manté un cicle que s’autoregula. Ens fixem amb el que fa la natura per poder-la imitar.”

Com pot ajudar l’agricultura orgànica contra el coronavirus?

Dèiem al principi que l’agricultura orgànica té efectes sobre el medi ambient, l’economia de l’agricultor i també damunt de la societat. És en aquest punt que Font destaca dues conseqüències, per ara hipotètiques, que podrien ser efecte de la pandèmia de la Covid-19.

Per una banda, practicar agricultura orgànica traurà gent de les ciutats, per dur-les cap al camp. El que serà beneficiós per evitar la propagació de virus en concentracions molt grans de gent.

Per altra banda, l’alimentació més nutritiva que promouen els productes derivats de l’agricultura orgànica, tenen beneficis directes sobre el nostre cos. Una millor nutrició vol dir un sistema immune més fort, que pot ser essencial en el moment en què un es posa malalt. I això es nota tant en verdures i fruites com en carn, ja que els minerals de la terra passen al sistema dels animals a través de les pastures. I, d’aquests, als humans gràcies al consum.