Diuen, i ho podem confirmar que a Santiago de Compostela s’hi menja molt bé. El peix i el marisc en solen ser els principals protagonistes juntament amb els entrecots i les mitjanes de vaca vermella gallega.
Avui però la volta gastronòmica la farem pel “Mercado de Abastos” o el “Mercat de Santiago” que té encara l’encant dels antics mercats de pedra, amb les seves naus que ens recorden els orreos gallecs, o a cadascun d’ells hi tenim els diferents productes o paradetes. Un pel peix i marisc, altre per les carns i formatges i altres i també al carrer les fruites, les verdures i les famoses “patacas”, les patates gallegues.
Entrar al mercat és una de les coses que més m’agrada i potser més enyor dels meus viatges a Santiago, de fet és una d’aquelles ciutats que t’embruixa, et sedueix tant que hi has de tornar una i altra vegada, i el seu mercat és un dels llocs de culte.
A fora, hi trobarem les paradetes de les senyores, de les pageses, “aldeanes” que ofereixen des de fruites i verdures del seus caserios a licors d’orujo, de crema, de cafè i també formatges casolans.
Si entram a les carnisseries trobarem els seus xoriços fumats, els caps de porc assecats, la panxeta salada…
i una de les joies de la seva gastronomia, l’unto, que no pot mancar en l’elaboració del caldo gallego.
A més dels productes derivats del porc i les seves carns fresques, hi ha els famosos xuletons de ternera rubia gallegai els de bou, descomunals.
També menció especial hem de fer d’un dels productes estrella de la gastronomia gallega, el lacón, de porc que als mesos d’hivern es menja amb els grelos, tot creant un dels grans plats de la gastronomia gallega d’arrels, el lacón con grelos.
També hi trobarem un bon assortiment de formatges amb les tres varietats principals. Tetilla, Arzúa i San Simón, a més de formatges frescos i varietats que s’estan recuperant.
El pa gallec és també especial i s’ha de provar. És potser un dels millors pans del món i al mercat o als seus voltants hi trobareu forns on el pa es pot comprar sencer, a pes o a bocins.
També als forns o bé a una de les galeries exteriors dels mercat hi trobarem les empanades gallegues, aquestes coques tapades farcides de pop, o de cloïsses, a més de les conegudes de tonyina, de llom d’orza, i de sardines o “xoubas” com es coneixen a Galicia.
Personalment, on més m’agrada passejar és per la seva peixateria, potser perquè als illencs ens agrada veure els peixos. Allà hi ha les seves varietats atlàntiques. Les “robalizas” (llobarros salvatges), els sorells imperials, anomenats a Galicia i País Basc “chicharros”, les castanyoles vermelles…
A més dels seus marisc on no manquen les cranques o centollas, els bous de mar, els llamàntols, els escamarlans…
els camarons, i com no, el pop… rei del plat més internacional de la cuina gallega, el pop a feira, que ara es diu per tot pop a la gallega.
De la Costa da Morte arriben els preuats percebes, una altra de les estrelles de la cuina del marisc gallega, que saben a mar, i saben també a perill, perquè la seva captura es fa a l’embat de les ones.
Continuarà