El raor, un dels peixos més fins de la mar

El passat dia primer de setembre va començar el període de pesca del raor a les nostres illes, un dels peixos més preuats per la seva carn blanca, fina i saborosa, que el fa un dels tresors més cercats per les barques d’esbarjo. De fet, diumenge es podien veure a centenars les barques que cercaven el blanc, que és on es pesca aquest peix de temporada i del que el Club Nàutic Ciutadella en celebra un dels seus campionats més esperats.

El seu nom científic és Xyrichthys novacula i pertany a la família dels làbrids. Habita als fons d’arena localitzats entre els 5 i els 35 metres de fondària i s’hi mostra molt actiu als mesos d’estiu, mentre que al llarg dels mesos d’hivern o de més fred roman colgat a l’arena. En trobarem a la Mediterrània, però també a l’Atlàntic. A Catalunya es coneix com a “Lorito”.

És un peix que s’organitza en grups més o menys nombrosos, formats per un mascle que domina una vasta superfície de fons marí, i el seu harem de femelles.  De dia és quan surt a alimentar-se, mentres que a la nit dorm enterrat davall l’arena per tal de guarir-se dels seus depredadors. Els exemplars més grans poden arribar a pesar de 150 a 220 grams i la seva forma és molt comprimida, que ens recorda a una fulla d’afaitar i d’aquí el seu nom de raor. A més disposa de dues dents esmolades, que clava amb facilitat i que poden produir mossegades molt doloroses als pescadors si no van alerta a l’hora de desempescar-los.

És un peix que es sol agafar quan el sol està ben alt i fa calor. Entre les esques les gambes blanques i encara hi ha qui manté la tradició de l’esca de cor de be, que diuen que és una de les que més funciona, ja que aquests peix hi té debilitat.

A la cuina la manera més habitual és menjar-los fregits, però aquí hi ha tot una sèrie de debats a l’hora d’elaborar-los. Uns diuen que mai s’han d’enfarinar, altres que s’han de fregir amb poc oli i altres diuen que s’han d’enfarinar i nedar en oli d’oliva ben calent, per tal que quedin cruixents per defora i al punt per dins.

Diuen que és un dels peixos més fins de la mar, amb un sabor característic que els fa una de les menges de final d’estiu més preuades tant a la cuina menorquina com mallorquina.

A la nostra illa, a més de menjar-los fregits, també hi ha qui els fa fregits amb pebres, o alguns fins i tot a la graella, com en podem fer una caldera o bé amb un arròs sec dins el tià de terra, encara que a mi, personalment com més m’agraden és acabats de pescar, fets nets a la vorera i fregits amb abundant oli d’oliva.