Fruites i fruiters de Menorca: Llimones de sant Jeroni

Per Pere Fraga Arguimbau

Fruites i fruiters de Menorca: Llimones de sant Jeroni

Avui, els cítrics que fan la fruita de mida petita o mitjana i de color groc es coneixen tots amb el nom de llimona. Anys endarrere, hi havia i es diferenciaven més varietats d’aquest grup, segons la mida, la forma i, especialment, pel gust (més agre o més dolç) o per l’ús principal a que es destinaven. Les de cultiu més habitual, les més freqüents eren aquelles que s’empraven per condimentar, també pel suc, aquestes serien les llimones comunes (Citrus x limon). Hi havia, com a mínim, altres dues varietats: les llimones dolces i les llimones de sant Jeroni, que també es cultivaven amb certa freqüència. Des del punt de vista de la taxonomia botànica, aquestes altres llimones es consideren espècies diferents.

La llimona de sant Jeroni (Citrus x lumia), externament sembla una llimona comuna, només que sol ser un poc més grossa i arrodonida, amb els extrems un poc aplanats. Per dins les diferències són més marcades. La toixa és gruixada i consistent, com la d’un poncem (Citrus medica). Els grells són més marcats, es poden separar fàcilment entre ells i de la toixa, com si fos una taronja. Precisament, aquesta diferència, la fa més apropiada pel consum directe, per ser menjada com una fruita. Ja ho diu una cançó tradicional de Menorca: “Som menjat taronges, pomes, peres i codonys; llimones de sant Jeroni, síndries i melons”. Així devia ser, les llimones de sant Jeroni es menjaven, no només eren per fer suc. També facilita el seu consum directe el fet que tenguin un contingut més elevat de sucre. Així i tot, la varietat de Menorca segueix sent àcida, però més menjable que una llimona comuna. La raó de cultivar llimones per menjar no només devia ser per gust, també obeïa a raons medicinals. Com altres fruits del grup dels llimoners des d’antic se’ls atribueixen propietats curatives per a la hipertensió i per a certs processos inflamatoris. Estudis recents semblen confirmar aquestes propietats. Llavors, se suposava que menjant una llimona l’efecte curatiu era més gros que només bevent el suc amb un poc de sucre.

Derniers messages

  • Publicitat
    Euroregió Pirineus
  • Publicitat
    Ràdio Far Menorca
  • Publicitat
    El Iris