L’Arròs a Menorca

Si demanéssim als menorquins quins són els plats que més els hi agraden o el que més consumeixen, segurament entre ells hi hauria l’arròs, i no l’arròs de la terra que es cuina a Menorca amb blat trencat.

Del cultiu de l’arròs a Menorca poc en sabem, potser els àrabs en van sembrar a les albuferes com la des Grau, o bé als prats que hi havia abans de ser dessecats a Algaiarens o als de Bellavista, Lluriach o al de Son Bou, que és el darrer lloc on tenim constància de que s’hi va sembrar arròs.

Va ser als anys 50 del segle passat quan a diferents llocs de Menorca es va sembrar arròs, que en un principi va tenir èxit però poc a poc va decaure, per manca de rendiment, tant productiu com econòmic. Els pagesos de l’illa van aprendre a sembrar arròs ensenyats per jornalers vinguts de València o del Delta de l’Ebre que van quedar després de la guerra a residir a l’illa o bé hi va fer el Servei Militar. Es va fer una feina de canalitzacions de les aigües dels torrents per embassar tanques amb aigua dolça o aprofitar les basses temporals i prats humits, que es va desforestar per a poder-hi sembrar, a més de sistemes de comportes per a buidar i tornar omplir d’aigua dolça aquelles zones de nou cultiu.

Va ser a la zona d’Alaior, a Son Bou, als terrenys del canonge Villanlonga, on es va portar a terme la producció d’arròs, la més important de l’illa, i també de les dures condicions del terreny, de la sembra i de les dificultats de competir al mercat amb els arrossos que ens arribaven des de fora, cosa que va fer que poc a poc aquesta activitat es perdés totalment a l’illa i de moment, com sí s’ha recuperat la vinya, la sembra del blat de xeixa, la producció de sal, de l’arròs ni se’n parla ni crec que ningú s’aventuri en la seva recuperació.

A la cuina

Els arrossos a Menorca es cuinaven tradicionalment dins un tià de terra, el que es coneix com un arròs a la cassola o en greixonera, i no va ser fins als anys 40 i 50 quan es van començar a cuinar a la paella, per part d’aquells soldats valencians o de Castelló, el cas del meu avi Manolo, que els hi va tocar la guerra quan feien la mili a Menorca i es van quedar aquí on van formar família, o bé per part d’aquests que van començar a sembrar arròs i també es van establir a l’illa a finals dels anys 50 i principis dels 60 quan l’economia despuntava amb les fàbriques de sabates i els inicis del turisme. Serà també el turisme el que portarà la paella als menús i a les cartes dels restaurants.

Com hem dit, Menorca és una illa arrossera encara que no cultivi arròs, perquè als menorquins ens agrada i ben segur que en menjam un dia a la setmana. Potser els diumenges, o bé seguir el costum català del dijous arròs, o potser a ca meva el dia de menjar arròs amb els avis paterns era el divendres l’arròs dins el tià i els diumenges paella amb els avis materns.

Arrossos amb cabra (cranca), amb molls, amb pop, amb cigala, amb llagosta i pebres vermells, de conill i llagosta… Arrossos amb conill del camp; amb cegues, tords i esclata-sangs; amb rellom de porc i cames seques; de costella pelada i sípia… Paelles a la valenciana, paelles de gambes, sípia i musclos, paelles de pollastre, sípia i escamarlans… Arrossos caldosos o brouosos i també amb llegums com els ciurons o les mongetes amb arròs, i moltes vegades per a sortir del pas arròs bullit amb tomatigat i un ou estrellat o dos al damunt. Som arrossers i crec que es ben nota.