La calor de principis d’octubre frena una “bona collita” d’avellana gironina que arriba a les 1.000 tones

Unes 1.000 tones d’avellana s’han recollit aquest any a les comarques gironines. La gran majoria es consumiran a Catalunya, ja sigui torrada, sense torrar o com a base per altres elaboracions com crema d’avellanes o, fins i tot, torró. La d’aquest any no ha estat una mala collita, si bé l’episodi de calor de principis d’octubre no ha ajudat i alguns fruits s’han hagut de descartar. El problema és que la copa de l’arbre pateix especialment amb les altes temperatures i s’acaba fent malbé.

Per contra, les pluges de primavera es van allargar fins passat el juny i això va permetre mantenir a ratlla la calor i per tant afavorir una bona producció. I és que la sequera no és un problema per l’avellana, ja que es tracta d’un fruit que no necessita una gran quantitat d’aigua. Horta explica que només amb un punt de suport a la base durant el mes d’agost n’hi ha hagut prou.

Tot i que estan contents amb la quantitat d’avellanes que s’han recollit, des del sector deixen clar que “podria haver estat millor” si no amb temperatures més moderades i sense una calor tan “extrema”. “Si no s’hagués arribat tantes vegades als 40 graus, segurament que hauria estat encara millor, però en general estem satisfets”, assenyala.

La collita de l’avellana acaba a principis de novembre. Un cop seleccionades a través d’una màquina que tria cada exemplar, es descarten les que no serviran i les bones es guarden en grans sacs a l’espera de saber on es destinarà.

Vendre a un preu just

Un dels principals problemes que es troben des del sector és la dificultat per vendre a un preu just un producte que, recorden és de molta qualitat i de proximitat. En aquest sentit, Horta explica que el preu que el venen -al voltant dels dos euros el quilo- és “bastant ridícul” i sempre estan lluitant per intentar que pugi i poder-s’hi guanyar millor la vida.

I és que la realitat és que malgrat que encara que les produccions no siguin molt altes “costa molt” que les cadenes de distribució paguin més per les avellanes, ja que el que busquen és treure un marge de benefici “molt alt”. Això afecta directament a l’agricultor que es veu obligat a vendre a un preu molt reduït si no vol haver de “llançar el producte”.

Per intentar posar remei a aquesta situació, alguns productors proposen iniciatives per agrupar-se i formar les seves pròpies empreses. És el cas de Nuasets, formada per quatre agricultors i que es dedica a distribuir les avellanes que produeixen, però a més compta amb un obrador per elaborar productes de tot tipus, des d’avellanes amb clova, d’altres de torrades, però també cremes, pastes o torró d’avellana.

Horta explica que d’aquesta manera poden guanyar una mica més per un producte d’alta qualitat i que consumeixen, entre d’altres, restaurants com El Celler de Can Roca o pastisseries reconegudes de les comarques gironines.