La cuina menorquina en el marc de la dieta mediterrània

La gastronomia de l’illa de Menorca en molts apartats és potser la més desconeguda, però sense cap mena de dubte la més rica per les aportacions realitzades pels seus diferents conqueridors, especialment el en segle XVIII, el denominat segle de les conquestes i reconquestes de l’illa de Menorca entre espanyols, anglesos i francesos. A més de les aportacions de la cuina catalana fetes anteriorment i que van des del segle XIV al XVII, com hem pogut comprovar, no sols a “Art de la Cuina de Fra Roger”, sinó als receptaris de les famílies nobles menorquines que he pogut consultar, a més més de la riquesa en la cuina dels menestrals, una cuina que desgraciadament es quedà des dels anys 60 a les cases, i menys mal que la vam saber preservar, i que avui, poc a poc està tornant a les taules d’aquells restaurants que, la reinterpreten tot donant-li una nova vida i una nova imatge dins el moviment de la nova cuina menorquina.

Cuina i pont de cultures

Les Illes Balears, per la seva situació estratègica i geogràfica a la Mediterrània occidental, han estat pont de cultures i aquestes, no només han influït en el modus vivendi dels seus habitants, sinó també en la seva gastronomia que ha anat rebent les aportacions de cadascuna de les civilitzacions dominants del Mare Nostrum al llarg dels temps i des dels primers pobladors.

Si partim de l’època talaiòtica, els primers habitants arribats a Menorca es nodreixen principalment de baies, fruites silvestres, arrels, fulles i la caça d’animals en estat salvatge, a més de la recol·lecció de mariscs i la pesca d’algunes espècies de peixos mitjançant arpons i hams.

Podem assegurar que els habitants de Menorca i Mallorca van arribar per mar, possiblement uns 5.000 anys abans de Crist, i en les últimes investigacions i excavacions realitzades a l’illa de Menorca, s’ha descobert que la Balear menor ja elaborava formatge uns 2.000 anys abans de la nostra era, per la qual cosa la producció del mateix s’inicia a Menorca en la seva etapa pre-talaiòtica.

Als poblats talaiòtics excavats a Menorca i Mallorca hi ha restes d’atuells, olles i estris de cuina, amb els quals podem conèixer la primera dieta dels balears, basada en el blat -són nombroses les troballes de “amolons” o molins manuals -, juntament amb el formatge i els derivats lactis per la domesticació de cabres i ovelles, a més del Myotragus balearicus -caçat fins a la seva extinció-, i amb ell el consum de carn. També formen part de la dieta dels primers menorquins les verdures silvestres inicialment i les provinents de les primeres sembres, juntament amb el peix i el marisc, pel que estam davant d’una de les primeres dietes mediterrànies, i que ha sobreviscut a l’illa fins gairebé la mitat del segle XX, i que a partir dels anys 60, amb la societat del benestar i del consum aquesta dieta es va degradant amb entrada de productes forasters, a més d’un gran increment en el consum de carn de tota mena, a més dels sucres i les farines refinades, que amb els greixos rompen la pauta de l’alimentació que d’una manera o altra havien mantingut els menorquins des dels primers pobladors.