La dieta mediterrània de les illes i el plat únic

Bep Al·lès/Ciutadella – Molts encara podem recordar que a la nostra dieta eren molts els dies de la setmana en que a l’hora de dinar a taula gaudíem d’un plat únic que reunia en ell tot allò que recomana la nostra piràmide alimentaria i el seu equilibri perquè aquest menjars a més d’acomplir amb les necessitats alimentaries, també fossin sans.

Els menorquins i menorquines menjàvem llegums entre dues i tres vegades a la setmana, un dia pasta com era el cas de la macarronada, un altra dia arròs que podia ser de carn o de peix, dins el tià o caldós, i la resta de dies, pocs, els protagonistes eren les carns al forn o amb salsa, mentres que als estius amb els productes vegetals de l’estivada els protagonistes eren els oliaigos, les calderes, les calderetes, les marranies i les patates al forn amb tomàtigues i cebes… entre altres plats.

La nostra dieta es basava també amb les verdures i el peix, que eren principalment per als sopars, juntament amb les truites, tot apostant per la lleugeresa d’aquests plats abans d’anar a dormir.

La necessitat de tornar a la dieta mediterrània del plat únic es fa de cada vegada més necessària, tot apostant pel producte de temporada i pels petits productors locals, recuperant aquell esperit de la cuina de les arrels, aquella que amb pocs recursos cuinaven les nostres àvies i que era molt més saludable, equilibrada i sana que la dieta que patim actualment, on els sucres, els greixos saturats, els estabilitzants, conservants i químics en són, desgraciadament, els protagonistes.

Potser és hora de recuperar, i no és la primera vegada que ho deim, la nostra cuina antiga, el calendari setmanal de com cuinaven els nostres majors, tot cercant l’equilibri entre hidrats de carboni, greixos, vegetals i proteïnes.

Ara que arribarà prest la primavera, ara que gaudirem d’un bon ventall de verdures i també de les darreres fruites de l’hivern i les primerenques de la nova temporada, potser és un bon moment per a intentar canviar els nostres mals hàbits gastronòmics, nutricionalment xerrant, i intentar tornar a aquesta cuina sana del plat únic, rotativa, i amb més presencia de llegums, de verdures i a l’hora de les postres, més fruites, com també recuperar cremes de vegetals o de verdures, truites i peixos bullits o a la planxa per a l’hora de sopar.

De segur que el nostre cos, i la nostra ment ens ho agrairan, i també les nostres butxaques.