La diversitat de la tomàtiga a Menorca, per Pere Fraga

Miriam Triay / Ciutadella – El botànic i amant de la natura, Pere Fraga, sempre està a favor, i ja ho demostren els seus escrits i actes, de la divulgació. Gran apassionant de les plantes i arbres locals de l’illa -tema amb el qual va publicar un llibre amb Setmanaris i Revistes: Arbres i plantes de Menorca-, constantment està cercant la manera de poder seguir ensenyant el seu coneixement, i complir un dels seus grans objectius: que no s’extingeixin ni caiguin en l’oblit les varietats locals de plantes.

DIVULGAR EL CONEIXEMENT
Amb aquesta missió com a bandera personal i professional, un dels sistemes que presenta per a la divulgació, recau en les xerrades. L’any passat ja en va organitzar una centrada en els melons, ja que, com ell mateix ens comenta, és una de les plantes més complicades i extenses quant a varietat.

Enguany, seguint amb aquesta mateixa idea, i després d’haver estat fent inventari durant un llarg temps, ha decidit centrar la xerrada en els Tomàtics i tomàtigues de Menorca. Mostrant la riquesa que pot arribar a tenir aquesta hortalissa.

LES TOMÀTIGUES

Segons el que ens explica el botànic, “com a cultiu, el tomàtic és molt variat i abundant, a causa de la insularitat i l’autoconsum que hi va haver fa més de tres dècades a Menorca”.

Una hortalissa que, com ell remarca, és relativament moderna, ja que va arribar d’Amèrica. I fins al descobriment, no es cultivava. “Així com el meló té més de mil anys d’història, el tomàtic com a molt en té tres-cents, per tant, realment encara és un grup en evolució”.

En evolució o no, però, és una hortalissa que presenta varietats locals en perill d’extinció. Ja que, “algunes d’aquestes varietats s’estan perdent per la irrupció de les més comercials”. I una volta perduda l’espècie, no es pot tornar a recuperar. “No hi ha la recepta per tornar-la a cultivar, s’ha de preservar mentre encara hi és present”.

SEGONS PERE FRAGA
Sense voler desvetllar gran cosa, ja que l’important és assistir a aquesta xerrada on, si tot va bé, Pere Fraga durà exemples de diverses espècies perquè la gent pugui veure i apreciar el que explica -podent distingir l’hortalissa segons el seu ús, aspecte i zona de cultiu, entre altres-; farem quatre cèntims del que pot esperar l’assistent al Pati de Can Saura, demà, 14 d’agost.

“Com he dit, hi ha molts tipus de tomàtics. En tenim de tota casta; alguns de molt antics, com el de mèrvel, que gairebé no està modificat. Els de penjar, els de ferro, o les tomàtigues [que són els que s’empren per l’ensalada. Ja que, i encara que a Ciutadella diguem tomàtiga a tots, el nom genèric és tomàtic]. Cada un d’ells emprat per diferents coses. Els de penjar se solien guardar per a l’hivern. El d’ensalada, per exemple, és de consum immediat. I també hi ha petites variacions segons el municipi / poble on es cultivi. Així, i encara que siguin molt semblants, cadascú té la seva varietat”.

A la xerrada, a més d’entendre les varietats, de conèixer-les, de salvar-les de l’oblit, podent, fins i tot, tocar-les; també es parlarà dels seus orígens, del seu cultiu, de les tècniques emprades, que tampoc s’han de perdre; i de les malalties i plagues, donant alguns consells al respecte. “Les races cultivades són més propenses a agafar malalties que les silvestres. Per tant, si s’hibriden, per exemple, poden fer que les cultivades estiguin més segures en aquest sentit. Encara que també depèn de cada varietat, les de fruit més gran, com que a la planta li implica un major esforç, tenen manco defenses”.

I així, fent un repàs per la història de l’hortalissa amb l’illa menorquina, s’abordarà, com ja és habitual davant converses al voltant del producte local, el desplaçament que pateixen les plantes d’aquí, enfront de les de fora. Que els mengen terreny, que segueixen sent la preferència en els espais industrials, i que fan que les d’aquí quedin relegades a un segon pla, per l’autoconsum, i amb una conservació mínima.

Tot açò i més es tractarà demà, 14 d’agost, al Pati de Can Saura, a les 20:30 h, a mans de Pere Fraga. Un botànic, amant de la natura que, sabedor de la importància de la divulgació, pretén ajudar a les plantes locals, transferint els coneixements de cultiu, d’origen i de tractament / tècnica, per poder arribar a una convivència harmònica, sense haver de veure com algunes de les nostres fruites o hortalisses locals desapareixen.