La gamba vermella de Ciutadella

Aquests dies s’està celebrant a Menorca un esdeveniment gastronòmic, on una coneguda marca de cervesa està patrocinant una “Ruta del Bigoti” on la gamba vermella de Ciutadella, o de Menorca, per a uns altres n’és la protagonista.

Una sèrie de restaurants de l’illa estan oferint una tapa o un plat de degustació al voltant d’aquest crustaci, que és maridat amb cervesa. No és una mala manera de posar en valor aquesta gamba, però és una vertadera llàstima que des les Administracions no es liderin aquest tipus d’iniciatives, que haurien de seguir el format iniciat a Mallorca tot convertint-se en fires o mostres com la de la llampuga, la del gerret, la sípia o la gamba vermella de Sóller, per a posar uns exemples pràctics.

La gamba vermella és una de les reines del marisc a les nostres illes, i en forma part de molts de plats de cuina marinera. Des de calderes, arrossos secs, dins el tià, caldosos, a la paella…, com també ens sedueixen torrades a la graella, fregides amb oli d’oliva i una picada d’all i julivert… A Menorca també les feim al forn amb patates i tomàtigues, el que a Ciutadella es diu “menjar as forn” i a la part de Llevant “perol”, com també és boníssima una panadera de gambes, que encara que el seu nom fa pensar que porta pa, no en porta, sinó el que porta són patates. Ve a ser un aguiat o el que en basc es diria un “marmitako” de gambes vermelles.

Els pescadors de Ciutadella són els que capturen a la afamada gamba vermella que porta el nom de la ciutat de Ponent. Una gamba que té les seves pesqueres al nord del Canal de Menorca, allà on es juntes les aigües de Menorca i de Mallorca, i que pels seus fons i litoral és pràcticament idèntica, cosina germana, de la gamba de Sóller.

La gamba vermella de Ciutadella, una gamba que heu de tastar quan visiteu l’illa, i que personalment us puc confessar que gaudeixo més d’una caldereta de gambes vermelles que d’una caldereta de llagosta, perquè el gust que donen les gambes, els seus caps, el seu coral i el seu greix fa que la caldereta tengui un conjunt de sabors únics i seductors, com passa també quan les feim al forn amb patates, tot impregnant els tubercles del seus sucs i que fins i tot siguin més bones les patates tallades a rodelles i espolsades de pa ratllat i all i julivert picat que les mateixes gambes. Tan un plat com l’altre eren també plats per a fer retre les gambes, de preu elevat si són grosses i fresques, quan es tenien convidats o varies persones a la taula.