La gastronomia del Nadal a Menorca

Si la setmana passada xerràvem del cuscussó com una de les menges més antigues del Nadal a Menorca, aquesta setmana farem un petit recorregut dels que eren i encara són els menjars principals i dels menús de festa a la nostra illa.

Una de les tradicions que encara perdura als bars amb solera de Menorca, especialment a Ciutadella, és anar a beure el calent a primeres hores del dissabte de Nadal, amb el cafè del matí. El calent és una beguda espirituosa semblant als cremats catalans o a les “queimadas” gallegues. Dins una olla s’hi posen les restes (els culs) del que hi queda als bòtils oberts en aquell moment, on s’afegeixen a més pells de taronja i llimona, branques de canyella i sucre. Es posa al foc i es serveix, com bé diu el seu nom, calent. És un obsequi nadalenc als clients de cada dia que bé podria ser una tradició heretada dels cremats catalans, com també podria ser un costum adoptat de les dominacions britàniques, on hi formaven part de les esquadres mariners holandesos i alemanys, que eren consumidors dels “Glück wine o Glühwein” que a dia d’avui podem trobar als mercats nadalencs europeus.

A l’igual que a Mallorca i dels indrets de parla i cultura catalana, a Menorca no es celebrava el sopar de la nit de Nadal, costum que si es celebra a la resta de l’Estat. A Menorca, s’anava a la Missa del Gall, i després de la seva celebració, una vegada arribats a casa, es menjaven els panets farcits, costum que s’ha perdut totalment. Potser la influència forastera i també l’evolució en les tradicions ha fet que hi hagi moltes famílies que celebren el sopar de Nadal, com també són molts els que aprofiten aquest dia per a sortir amb els amics per anar de tapes, vins i caves.

El dinar de Nadal, era de primer el brou de Nadal, amb pasta de galets (no farcida a Menorca, en canvi sí que es farceixen els galets a Mallorca i Catalunya). De segon el bullit i de tercer el capó o gall dindi rostit, farcit de cuscussó o bé de pilotes, o d’una farsa d’ametlla picada amb albercocs secs, panses, prunes seques i pinyons. De postres la tortada d’ametlla, el torró de la Reina, rotllos de pastarral, glaçat, amargos, bolletes de coco, dàtils farcits de confitura de vermell d’ou, pastissets plens de conserva i el cuscussó.

Avui en dia, es conserva el brou de Nadal, però el rostit s’ha mallorquinitzat, i de cada vegada són més els que en tost del capó o el gall d’indi al forn, opten per a una porcella rostida, de la mateixa manera què deixen del tot la tradició gastronòmica d’aquests dies i aposten per calderetes de llagosta (congelada), de llamàntol, o bé per graellades de marisc o sarsueles. Tot són gusts i també modes.

Per la segona festa de Nadal, o dia de Sant Esteve, es menja de primer la sopa de la Reina que està feta amb el brou de Nadal, on s’incorporen bocinets de la carn del bullit, pilotetes de carn de la mida d’un ciuró, ou dur tallat ben petit, pernil dolç, fideus o tiburons… i també hi ha qui hi posa sèmola i flam salat.

Es diu que l’origen de la recepta és espanyol, de la biblioteca del Monestir d’Alcàntara, però que va ser robat durant la Guerra d’Independència al 1807, i recreat pel cuiner del rei Lluís XV per a la reina Maria Leszcynska, amb el nom de consomé a la Reine. També hi ha qui apunta que no és en honor a la reina Maria, sinó a Margarita de Valois, esposa d’Enric IV, que la va popularitzar a França com poule au pot, que consumia cada dijous per a berenar i per dinar.

Com hem dit a Menorca, aquesta recepta és ben popular, especialment a les localitats de Ciutadella, Ferreries i Es Mercadal, que és on encara és el primer plat de la segona festa.

El segon plats són els canelons de carn, fets antigament amb les restes del rostit, si bé ara hi ha qui prepara un bon rostit de pollastre o capó de pagès, on aprofitarà els ossos rostits per a fer el brou de la sopa de la reina, i les carns, ben desossades per a fer el farciment dels canelons, que es serveixen a taula coberts de beixamel, que pot dur o no un poc de salsa de tomatigat per a donar-li el seu color característic o bé de baixament trufada. Avui en dia els canelons s’han anat modernitzant i hi ha qui els acompanya d’una salsa de bolets de tardor-hivern com les cames seques, que els hi donen un gust ben seductor.

De postres seguirem amb els torrons fort i fluix, la pastarral, els rotllos, les gemes de vermell d’ou, la tortada, els pastissets, les neules, el cuscussó i aquelles llepolies que cada casa té o elabora per a celebrar aquestes festes, on no hi mancarà el cava, tampoc al dinar de Nadal, de cada vegada més present a tots els menjars. Abans el reservàvem per a les postres, com també és un bon dia per a consumir els vins de la terra de Menorca, que de cada vegada tenen més presència i més qualitat. D’aquesta manera també donaren suport als vinaters de l’illa i consumirem producte local, tot reafirmant el nostre compromís amb els petits productors. Des dels pagesos als pescadors, passant pels cellers, sucrers, pastissers…

Bon Nadal i bona taula amb productes de ca nostra.