La salsa de Nadal és un plat, indubtablement d’ origen medieval, relacionat amb el Menjar Blanc, segons ha publicat recentment Jaume Fàbrega a la secció “Bona Vida” del “Vila web”, on assegura que “A les famílies eivissenques i de Formentera de soca-rel encara es prepara per Nadal, fins i tot amb força quantitat per poder-ne fer obsequi. És una menja feta a partir d’ametlles moltes, generalment brou de carn, mel, sucre i espècies. Tot i que hi ha cases on no s’hi posa mel, o només es fa amb aigua, o el brou pot ser de pollastre, pollastre i anyell, etc. coses que juntament amb el gruix de la molta de l’ametlla i les espècies en fa canviar molt el gust. Tradicionalment, era amb brou d’anyell i pollastre, i la menja del dia de Nadal n’era el subproducte, com qui diu, la carn del brou, amb la qual se’n feia un sofrit pagès. La salsa és una menja molt laboriosa, cal coure-la durant entre 3 i 4 hores, remenant perquè no s’aferri. Se sol acompanyar d’un bescuit pagès, un pa anisat dolç”.
A Mallorca també es prepara aquesta salsa, de fet jo la vaig provar per primera vegada a Biniali, visitant uns parents de la que llavonces era la meva parella, on l’elaboraven cada Nadal. També Tomeu Arbona ha publicat receptes de la salsa de Nadal mallorquina als seus llibres de cuina, i que formava part de la cuina conventual, senyorial i també de la pagesia. De fet Mallorca és terra d’ametllers, el principal ingredient d’aquest plat que és més una sopa que una salsa per acompanyar un determinat producte.
A Menorca aquesta salsa s’elaborava al segle XVIII, i és a l’Art de la Cuina, de Fra Roger, on en trobam la primera constància escrita d’aquesta salsa com “Salsa de Nadal que s’acostuma a fer als nostres convents”. De fet l’Associació Fra Roger l’ha recuperada en alguns dels seus sopars de Nadal solidaris, i és un d’aquells plats antics que des de les associacions i patronals s’haurien de fer passes per la seva recuperació.
El mes de desembre de 2017 la ONCE va editar un cupó dedicat a la salsa de Nadal, la coca de torró i els amargos, que van ser els protagonistes del cupó del 19 de desembre, dins de la sèrie dolços nadalencs de les Balears.
Jaume Fàbrega ens dóna la següent recepta, que és com la fan a Formentera
Ingredients
1 quilo d’ametlles
3 ous (o més)
3 litres de brou (preparat amb carn de gallina, anyell, porc i cansalada) colat.
sal
1 quilo de sucre
canyella
safrà
1 pols de pebre
Elaboració
Elaboreu el brou i afegiu-hi sal (hi ha qui hi afegeix espècies, com nou moscada, claus…., botifarró, sobrassada…)
Escaldeu les ametlles i peleu-les. Torreu-les a forn molt baix (150º) amb compte de no cremar-les.Tritureu-les fins a obtenir una pasta, però procurant que no facin oli.
En un morter aneu barrejant els ous d’un en un amb una part de l’ametlla i aneu formant boles de, aproximadament, la mida d’un puny tancat. Aquesta barreja se sol fer uns dies abans. Es col·loquen en una safata inclinada perquè deixin anar l’oli.
Sobre una olla prou gran poseu-hi un colador de forats grans i feu passar la barreja d’ametlla i ou amb el brou.
Poseu l’ olla al foc a foc no gaire alt i remeneu amb una cullera de fusta fins que bulli.Sense deixar de remenar-sempre al mateix costat perquè no es talli- aneu-hi afegint sucre, sal, canyella, un pols de pebre i safrà a poc a poc. Tasteu-ho al vostre gust.
Feu-ho coure una hora i mitja o dues hores aproximadament fins que espesseixi i quedi tot lligat. Si cal, afegiu-hi una mica més de brou.
Serviu-la en bols, calenta, acompanyada per bescuit o cóc pagès.
Notes
A fi es conservi i també cada vegada que se’n mengi-ja que dura varis dies, totes les festes de Nadal- cal bullir la salsa cada dia i com va espessint amb cada bullida es pot clarejar amb una mica de brou.
Notes
Atès que cada família, i fins cada poble, té la seva recepta, hi ha diverses variants. Per exemple, a Sant Josep de sa Talaia, substitueixen el brou per aigua, hi posen oli i sal, mel, tota espècia, clau…A Santa Agnès de la Corona, la fan amb brou de pollastre, mel, safrà, pebre i canyella.
En algunes famílies, com dèiem, hi afegeixen claus, nou moscada, tot espècia (pebre de Jamaica).
També s’ hi pot afegir mel.