Manola Arguimbau del Cafè Balear

Itziar Lecea/Ciutadella – Fa 39 anys, en Bep Caules i na Manola Arguimbau es van embarcar a l’aventura de la seva vida. Feia poc que s’havien casat, i les circumstàncies familiars els van empènyer a agafar el local del Balear, un bar de tapes i menjars casolans per la gent del port, que havien duit els pares de Caules. Tanmateix, el canvi generacional -ja van pel tercer- ha fet avançar el negoci fins a convertir-lo en un dels restaurants de referència de l’illa. En Bep del Balear ha estat la cara visible. Però na Manola, la seva dona, és una peça clau en l’evolució del negoci.

Atenta als detalls més petits, als quals posa sempre un gust exquisit, na Manola deixa clar que ella sempre ha volgut estar al costat d’en Bep, sense voler ser protagonista. Així i tot, un negoci de restauració com és el Balear, que ha crescut amb més oferta gastronòmica com Pins 46 i La Roma, vol de l’empenta d’un bon equip. “I la nostra gran victòria és que hem sabut fer equip sense que afectés la nostra relació. Mai ens hem barallat per temes de feina, ens hem estalonat l’un a l’altra. Fer feina, essent un matrimoni, és delicat. Però crec que he sabut estar on me tocava, sense voler passar davant, mentre en Bep duia el timó.”

Els inicis, amb vint i pocs anys, no van ser senzills, recorda na Manola, qui explica que ella era la que havia de fer de tot. Des de netejar fins a rentar els pedaços per en sol demà. “És una feina sacrificada, perquè fèiem el màxim possible. Per Sant Joan, per Nadal, per festes, noltros dos érem a fer feina. Ara és diferent. L’equip ha crescut i tenc la sort de poder dedicar-me a altres coses i anar a fer feina només a l’estiu atenent les reserves. De totes maneres, he tingut clar que, per a que un negoci funcioni, i has de ser. I en Bep sempre hi ha estat, i jo al seu costat.” L’únic que va demanar na Manola, i des d’un principi, va ser dinar a casa, en família. “Era el que havia viscut a casa meva, i no volia perdre la família, que per jo és el més important.” No només ho ha aconseguit durant tots els anys que, com a pares joves, van haver de fer malabars amb els dos fills petits -i amb l’inestimable l’ajuda de la seva mare-. Sinó que manté la tradició ara, 39 anys després, quan són els fills els que empenyen el negoci, amb l’atenta mirada i consell dels seus pares.