Nou sistema de cotització dels autònoms

Miriam Triay/Ciutadella – Com ja sabeu molts, amb el nou any acabat d’encetar, s’ha estrenat oficialment el nou sistema de cotització dels autònoms a Espanya. Açò es ve preparant des de la publicació del Reial Decret – llei 13/2022 del 16 de juliol, que ja contemplava l’entrada en vigor al gener d’aquest any. En teoria, l’objectiu principal d’aquests canvis eren l’equiparació de les bases i les quotes de cotització amb el Règim General. S’ha aconseguit? Des del setmanari hem entrevistat a dos professionals del sector per a obtenir, si més no una resposta, una noció del que suposa aquest nou sistema.

15 TRAMS POSSIBLES PER A L’AUTÒNOM

“El pilar de la reforma és que ara, l’autònom, funciona damunt els rendiments nets, o una previsió d’aquests”, ens explica Maribel Pons, professional membre de l’assessoria EYA Coll. En aquest sentit, i com bé ressalta, és molt complicat poder aventurar quins seran aquests rendiments, ja que, realment, i l’únic que pot fer l’autònom és basar-se en l’any anterior, agafant-lo de referència.

Segons el graduat social, professional membre de Triay Mesquida, Xavier Triay, “la gran diferència amb el sistema que teníem fins ara, és que l’autònom ja no pot triar sobre quina base cotitza, de forma més lliure, sinó que s’ha de basar en els 15 possibles trams contemplats i donats pel Govern, segons els seus rendiments nets”. Aquest rendiment net es calcula restant els gastos als ingressos; en aquest sentit, la quota de cotització no es contemplarà com a una despesa, sinó que quedarà fora.

Però, i com funciona exactament? Doncs l’autònom haurà de partir d’una taula de 15 trams que contempla el ventall de possibilitats d’ingressos reals que pot tenir, i li brinda una base de cotització màxima i una mínima, amb la seva respectiva quota. Aquesta taula ja s’ha presentat en les seves tres variants per als anys 2023, 2024 i 2025, però, realment, presentarà canvis i evolució fins al 2032. Encara que, de moment, només s’han pogut preveure, com és evident davant la situació econòmica canviant, tres anys dels nou.

Tenint en compte que, amb aquest nou sistema, l’autònom pot triar entre un mínim i un màxim a dintre del tram en què se situa, Pons explica que “els autònoms han d’entendre que és important pujar-se la base en la mesura del possible, que no s’han de quedar estancats en la mínima, ja que com més alta és la quota que paguen, més s’inverteix en les prestacions que es poden rebre”.

Què suposa aquest nou sistema? Doncs, tenint en compte aquesta imprecisió dels rendiments, que en cap moment es pot saber amb certesa, l’autònom podrà canviar la seva base de cotització, és a dir, el tram en el qual creu que se situa, segons els rendiments nets que espera tenir, fins a 6 vegades durant el mateix any. “Açò et dona una certa inseguretat, i a més, afegeix burocràcia i feina al sistema. En el cas dels professionals, per exemple, haurem d’estar revisant constantment quina n’és l’activitat d’aquell autònom, i com aquesta canvia o es manté”, afegeix Pons.

Finalment, i quan acabi l’any, es regularitzarà la base de cotització, és a dir, es compararà la documentació que s’ha enviat per part de l’autònom a la Tresoreria, l’estimació de la base de cotització que li pertoca, amb la informació dels rendiments reals que enviarà l’Agència Tributària, per, finalment, saber si s’ha encertat, o si, per contra, s’ha tirat a l’alça o la baixa. Si la quota de cotització anual és inferior a la que correspon, es comunicarà a l’usuari la diferència que ha d’ingressar en un cert termini. Si és al revés, la Tresoreria tornarà a l’autònom l’excés de cotització pagat.

UN CANVI CLAU A TENIR EN COMPTE

Hem de tenir en compte, en tot moment, que estem davant un sistema d’aplicació paulatina i pausada, és a dir, no es tracta d’un canvi fix i estàtic. Així, i encara que es vulgui aconseguir l’equiparació amb el nou Règim General, i contestant a la pregunta del principi, encara no s’ha aconseguit; però la intenció és fer-ho en els pròxims anys.

Com bé ens explica Triay, “amb aquest nou sistema els tipus han augmentat a un 31,2%. Açò implica que, encara que sigui igual per a tots, no es percebi de la mateixa forma a causa de les bases mínimes i màximes que es presenten segons el tram. M’explic, per persones que tenen un rendiment mínim, que no arriba a 700 euros mensuals, la quota a pagar més baixa és de 230; en canvi, per persones que tenen un rendiment de fins a 6.000 euros, la quota mínima és de 420. Què passa aquí? Que una persona amb els rendiments mínims de menys de 670 euros, pagarà 190 euros menys que una persona que, realment, té uns rendiments d’uns 5.000 euros més al mes”.

La diferència a pagar, per tant, és ínfima, en comparació amb els rendiments nets mensuals dels diferents usuaris. Açò es deu, com es pot observar en la taula, a què les bases dels trams més baixos s’ajusten molt més al que realment guanya la persona, que les bases dels trams més alts; tot i que les persones que guanyen més, passaran a pagar més que abans. De totes maneres, i com bé apunta Triay, “per ara no s’ajusta ni s’equipara realment al Règim General, però el sistema està pensat perquè progressivament es vagi ajustant. Així, a la llarga, en teoria, no hi haurà tanta diferència i, per tant, serà més real”.

COM QUEDA LA TARIFA PLANA?

Tot aquest nou sistema, llavors, com funciona per a una persona que ha decidit fer-se autònoma aquest any encetat, el 2023? Segons Triay, “estem parlant de la quota reduïda o tarifa plana. Fins al 31 de desembre, si l’autònom es donava d’alta, se li aplicava una bonificació de 60 euros, durant tot l’any. És a dir, la seva quota de cotització era de 60. Després, i durant el segon any, hi havia una reducció del 50% de la quota a pagar el primer mig any, i del 30% la resta de l’any. Ara ja no, amb el nou sistema la quota augmenta a 80 euros. I, la diferència substancial és que l’autònom té dret a pròrroga un segon any, però, i únicament, si no ha assolit el SMI (salari mínim interprofessional), que, actualment és de 1.166,67 euros”.

Açò, a grans trets, implica que els nous autònoms que es vulguin donar d’alta durant el 2023 hauran de pagar 20 euros més al mes, però que, i si amb la seva activitat no han obtingut uns ingressos superiors al SMI, podran demanar una pròrroga. Si no és així, ja entrarien a jugar a dintre dels 15 trams de la taula. Així, en realitat, es perd un any de reducció i bonificació.

De totes maneres, i segons el que opinen ambdós professionals, al contrari del que s’ha estat dient fins ara, açò no provocarà un descens en els autònoms, ja que la diferència tampoc és tan gran com per plantejar-te no obrir un negoci o començar una activitat econòmica si ja tenies pensat fer-ho.

En definitiva, el nou sistema de cotització d’autònoms és un canvi molt gran que, en general, i dit de forma planera, portarà nous i més maldecaps als professionals assessors que, d’ara endavant, hauran d’anar revisant fins a un mínim de 3 vegades, almenys, l’activitat dels seus clients. Ambdós, tant Ponscom Triay, coincideixen en aquest augment de la feina que no es veu recompensat amb ajuda per part de les competències de l’estat, ja que, i en termes generals de percepció, no se’ls han ofert ni les eines necessàries ni el suport per poder fer el traspàs d’un sistema a l’altre. De totes maneres, i de la mateixa forma que m’han assessorat a jo, per a més informació i, sobretot, per resoldre dubtes i inconvenients, consulteu-ho i assegureu-vos que funcionau correctament a partir d’ara.