Pedro Caules: “He fet la meva vida al Tritón i vull mantenir-ne l’essència”

Itziar Lecea/Ciutadella – “Mai hem esperat cap tipus de reconeixement, perquè entenem que la feina és sacrifici i esforç. Però quan arriben, recompensa el dia a dia que tenim a El Triton, on el que compta és el tracte directe amb el client”, comenta, contundent, Pedro Caules Bosch, qui enguany ha obtingut el reconeixement com a millor Bar-Gastrobar de l’Associació de Periodistes i Escriptors gastronòmics de les Illes Balears. El fill d’en “Pedro del Tritón” va agafar el relleu familiar just acabar el confinament que va suposar l’inici de la pandèmia de la Covid. Amb ell fem un repàs d’aquests dos darrers anys, d’on ve i cap a on va El Triton.

Quant fa que ets al capdavant d’El Tritón?

Tot sol, fa dos anys, des que va començar la pandèmia. Durant uns 15 anys, el negoci estava a nom de mon pare però el dúiem a mitges. Per problemes de salut seus, que van coincidir just amb la setmana que va començar el confinament, ens vam plantejar fer el traspàs i dur jo tot sol el negoci. Ell es va poder recuperar bé, però va suposar un gran canvi a la seva vida que, amb temps i calma durant els mesos que vam estar tancats, van derivar en el canvi i que em posés jo al capdavant.

Ha estat senzill, llavors, fer el traspàs del negoci?

En el meu cas, ho he plantejat més com una continuïtat que com si comencés un negoci nou. Tothom coneix l’essència d’El Triton, sap que aquí feim tapes i cocs i tot de manera molt tradicional. I la meva aposta és mantenir l’essència, no canviar el que ja coneixem. Per tant, des que vam obrir després del confinament del 2020, la lluita ha estat passar el dia a dia amb una pandèmia, i veure si es podia mantenir. Al final el que hem vist és que la clientela ha respost molt bé, perquè la gent ha tingut més ganes de sortir que mai, i açò ens ha ajudat a mantenir el negoci.

Com ha canviat la feina des que és un negoci a nom teu?

Jo faig una mica de tot. Estic a l’oficina amb na Sílvia, la meva dona, que m’ajuda amb la part de nombres i logística. Tanmateix, em consider un més perquè en un moment donat, si he d’estar darrere la barra en lloc de ser a l’oficina, o a la caixa, també hi som. Des de petit he passat per totes les feines que es fan a El Triton. Hi he fet la meva vida. He vist com el negoci ha anat evolucionant, des dels cocs de truita que feien quan jo vaig néixer fins als cocs de pilotes de calamar que ara demanen tant.

Quin és el secret de què El Triton continuï agradant?

Veim com, així com passen els anys, els restaurants es veuen obligats a actualitzar-se i renovar-se. El que a noltros ens ha passat és que hem creat una essència, que és donar un servei molt pròxim i mantenir els plats que sabem que agraden als clients. Les pilotes de calamar, per exemple, no les canviarem per res, perquè la gent ve a posta a demanar-les. I els callós amb tomatigat, que és un plat que no surt molt. Però tenim clients que venen específicament a El Triton a demanar-lo. Mantenim les mateixes fórmules de cuinar des de fa 40 anys. I aquests dos anys, encara que no hi sigui en Pedro d’El Triton, hem aconseguit mantenir les fórmules i lluitam perquè no es perdin.

També és la raó per la qual agrada a la gent de fora?

Ens adonam que el client d’aquí i el de fora és diferent. Però quan arriben a El Triton, venen pel mateix, venen a demanar el que ja coneixen i aprecien. Tenim molts clients que, quan venen, ni tan sols demanen la carta, directament ja ens demanen el que saben que tenim. Molts d’ells tornen cada any. Un exemple de què el client coneix la nostra cuina i ve a cercar-la aposta: les pilotes de calamar fa vint anys que les feim, però fins fa no res, no les hem posat a la carta. Vam considerar, després de 20 anys, que tenien prou èxit com per ser-hi, a més essent un producte fet totalment nostre, que elaboram en funció del gènere que tenim, pel que quan s’acaba, s’acaba. Així que, enguany, qui vulgui pilotes de calamar, val més que no badi.