Avui és dia de Tots Sants i com diu el refrany és temps de murtons, d’aglans, cames seques i esclata-sangs, com també és temps de codonys, de monyacos, de les primeres mandarines i taronges, i de magranes.
La paremiologia menorquina i també la mallorquina tenia la creença que si per Tots Sants es menjava magrana, per cada gra que es consumia es salvava una ànima del purgatori. De fet la magrana és una d’aquelles fruites sagrades per a moltes religions. És rica en vitamina C, tanins, és astringent i el seu suc està considerat el que avui es coneix com a súper aliment.
Els murtons o els murtons de floquet, que eren tan apreciats i estimats pels nostres majors, avui ja són i des de fa anys un dels fruits de la tardor que han caigut en l’oblit, juntament amb les nesples i les serves. També els codonys no tenen el valor dels nostres majors que en feien codonyat per a omplir pastissets i pastissos i per a tenir aquella confitura per als berenars i berenetes.
Els bolets, les cames seques (picornells o rossinyols) i els esclata-sangs són els reis de la tardor i també de la cuina del mes de novembre. Torrats, al forn, amb salsa, acompanyats de llom, de llomillo, de sobrassada… a més de ser ingredient principals als arrossos de tardor, aquells que s’han de cuinar dins el tià de terra.
La cuina de Tots Sants, la cuina dels fruits de la tardor és una cuina que s’ha de recuperar, de fomentar, perquè amb ella recuperem part de les nostres arrels gastronòmiques i també un producte local que s’ha de preservar i no deixar perdre.