Sant Antoni a casa

Enguany hem viscut un Sant Antoni atípic a Menorca, i en tots els aspectes. Un Sant Antoni on s’han suspès gairebé tots els actes institucionals per mor de la preocupant situació sanitària que estam patint i on es recomana a la població que no faci més vida social més enllà del nucli de convivència habitual.

Aquestes mesures i crida a la responsabilitat afecten també a les trobades gastronòmiques d’aquests dies, on s’han supès mercats tradicionals als pobles de Menorca, com també les torrades i aquells actes de concentració de gent.

Estam davant una situació inèdita i a la vega més que greu, perquè si de moment Menorca no presenta les dades de les illes veïnes, l’escalada de casos de covid no deixa de ser preocupant i la crida a la responsabilitat individual i col·lectiva es fa més necessària que mai.

Les trobades entorn a una taula de celebració entre persones no convivent ara per ara no estan recomanades i de manera responsable s’han d’evitar, per tant hem de viure aquests quinze dies al més pur estil de vida del sant anacoreta. De recolliment, de poc contacte social i amb molt de seny.

Açò no vol dit que hem de renunciar a la nostra gastronomia d’aquesta celebració i de les que vénen, però sí que l’hem de fer de manera familiar, en nuclis de persones que conviuen i evitar trobades entre famílies i amics. Sols d’aquesta manera serem capaços d’aturar a un virus que torna a mostrar la seva virulència i que està saturant, poc a poc, a potser massa ràpid el nostre sistema sanitari.

A tots ens hagués agradat anar al mercat artesanal de Ciutadella o de Maó; a comprar els dàtils i taronges a la plaça de l’Hospital de Ciutadella. Anar a veure la processó dels tres tocs que commemora l’entrada d’Alfons III i la reincorporació de l’illa a la cultura europea. A tots ens hagués agradat anar a fer el vermut de bitter i calamar a la romana. A tots ens hagués agradat, especialment als de la part de Llevant i Centre de l’illa de quedar amb els amics i fer les torrades de sobrassades i botifarrons als fester de la nit anterior a la Diada de Menorca. A tots ens hagués agradat anar compartir dinars entre famílies per a celebrar les onomàstiques de tonis i tònies, que gairebé a cada casa de l’illa n’hi ha.

Era dia de dinar el be al forn amb patates o la cuixa d’anyell farcida del barret de sant Antoni. Era dia de tortades d’ametlla i de pastissets plens de confitura. Era dia de trobades al voltant d’una taula plena i de sobretaula llarga. Era el dia de brindar per un nou any de nou i de retrobada. Però desgraciadament, no estam per aquestes coses que hauran d’esperar a temps millors.

Aquest ha estat un Sant Antoni d’estar a casa, de ser responsables amb nosaltres i amb els que ens envolten. Han estat dies d’enyorança per molts i de ganes de sortir per altres, però hem de ser conscients de com estan les coses i que no ens la podem jugar més, perquè sinó tot se’n pot anar a n’orris, i de manera especial la propera temporada, la recuperació econòmica, molt necessària per a tots, i per tant hem de fert aquest darrer esforç i apostar per un petit autoconfinament de 15 dies, d’intentar no fer vida social, d’anar de la feina al treball i del treball a la feina. Sortir al carrer per les coses indispensables i amb molt, molt de seny.

Sabem que tots hi estam exposats, que tots ens podem contagiar per moltes precaucions que prenguem si els altres no les han presses.

Estam davant un nou any difícil, letal per a molts de sectors que veuen com els seus negocis s’enfonsen, quan les Administracions no fan tant com el que van prometre o haurien de fer, o moltes vegades no poden fer.

Si volem sortir d’aquesta situació hem de fer una crida a tots, a que tots seguem responsables i actuem amb més responsabilitat i seny que mai. Només d’aquesta manera aturarem els contagis, aturarem la pandèmia i podrem tornar a ser el que érem abans d’aquest mal son que està durant massa i que d’una manera o altra ens està ferint, nafrant a tots.