La directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Paula Valero, ha assegurat que aquest estudi permetrà «saber si hi ha hagut canvis en la producció i el consum de productes durant la pandèmia». A més, ha dit, ha de servir per conèixer quin és la demanda de producte local i la seva distribució en l’àmbit domèstic i en la restauració col·lectiva pública (com a escoles, hospitals i residències) i privada (hotels i restaurants). En aquest sentit, ha assegurat que l’estudi serà útil també per calcular i indicar la capacitat per abastir els menjadors col·lectius -tant públics com a privats- de cadascuna de les illes amb productes locals.
Seran objecte d’estudi les hortalisses, els cereals i lleguminoses, la fruita, els làctics, els carnis, el peix, el vi i l’oli, entre altres tipus d’aliments. L’estudi ha de destriar si els productes es destinen al consum de proximitat, a la transformació o a l’exportació fora de la illa; i ha de tenir en compte la taxa d’autoabastiment dels productes agrícoles, ramaders i transformats, la seva producció i demanda estacional; així com també la petjada de carboni dels productes i la contribució de la proximitat a la lluita contra el canvi climàtic.
Segons la directora general, “l’actual crisi ha accentuat la importància de l’estratègia de dur a terme polítiques per a la sobirania alimentària, i ha col·locat l’activitat del sector primari com un element de creixement econòmic propi”.
El pressupost per als tres lots de l’estudi és de 40.000 euros sense IVA. El de Mallorca compta amb un pressupost de 22.000 euros sense IVA; el d’Eivissa i Formentera, amb 15.000 euros sense IVA; i el de Menorca*, amb 3.000 euros. El termini per a la presentació de sol·licituds acabarà el 16 de juny.
*En el cas de Menorca és suficient l’actualització de les dades del ‘Estudi del potencial de producció i fluxos alimentari a la illa de Menorca’ (García García-Roldán, 2018), amb l’autorització del Consell de Menorca.