Sostenibilitat, gastronomia i vida

Aquests dies de temporal, en els que hem quedat aïllats per mar, hem vist una vegada més la nostra dependència en matèria d’alimentació que tenim dels productes, molts d’ells frescs, que ens arriben de fora. El fet d’estar cinc dies amb els ports de Ciutadella i Maó tancats ens demostra la nostra vulnerabilitat de cara a l’exterior i també la nostra dependència excessiva amb allò que fins fa unes dècades eren capaços de produir aquí i ara ens ve de fora.

És hora de cercar solucions cap a la nostra sostenibilitat i independència alimentària, per començar, per tal que productes tant bàsics com fruites, verdures o la carn de pollastre, a més de lactis, es puguin produir encara més a la nostra illa i no arribar a aquesta dependència dels mercats exteriors.

Hem dit més d’una vegada que la sostenibilitat serà la paraula clau en el nostre futur gastronòmic i també alimentari, i cap a ella hi aniran també les noves cartes i menús dels restaurants que agafaran aquest compromís amb els nostres productors i elaboradors, amb el nostre sector primari, i el producte poc viatjat serà el vertader protagonista de la cuina de qualitat, la cuina de l’excel·lència gastronòmica, que cercarà en la sostenibilitat,  l’equilibri entre l’home i natura, i el compromís amb els petits productors com una nova manera d’oferir la nova cuina menorquina. També aquest ha de ser el model a seguir a les nostres llars, a les nostres famílies. Augmentar el consum del producte local, canviar poc a poc els nostres hàbits de consum i apostar per aquelles botigues i supermercats de capital local, que també poc a poc tenen als seus prestatges més productes de l’illa com llet, embotits, formatges, vins, verdures, fruites, o fins i tot plats preparats més saludables que aquells que vénen de fora.ç

Aquest compromís que ens podria semblar novedós, no és res més que tornar a les nostres arrels, a la manera de fer les coses, als hàbits de consum que tenien les nostres àvies que el seu pescador de confiança, el pagès o la botiga que els hi proporcionava les les verdures i les hortalisses, com també l’elaborador de formatges, d’embotits, de mel… o aquelles botigues que a fora tenien una llauna penjada que era senyal de que allà hi havia llet fresca del dia.

Però també hi ha una altra sostenibilitat que no es veu i que poc a poc va guanyant adeptes, que és la sostenibilitat energètica. Saber si la nostra companyia elèctrica aposta per la sostenibilitat, si empram per cuinar fonts renovables, si es cuina amb foc de llenya o de carbó, si els envasos són de vidre, si es recicla, aprofitar les sobres… com també la sostenibilitat passa per saber la petjada de carboni dels aliments que ens arriben de fora, de saber si aquets són d’agricultura intensiva, si hi ha benestar animal, saber la procedència dels peixos… Tot açò ens dirà també la nostra llar és o no sostenible, si apostem per aquest equilibri entre home i natura que és en si la base de Menorca com a Reserva de Biosfera.

I parlant de Reserva de Biosfera, aquestes pautes que hem assenyalat haurien de ser presents, també, a l’hora de donar els segells empresarials de Menorca Reserva de Biosfera, perquè aquest compromís en la sostenibilitat va molt més enllà dels aliments poc viatjats, del producte local i ecològic, perquè de poc serveix aquest compromís si les pràctiques per a la seva elaboració no són compromeses i sostenibles.

Des de les Administracions s’ha de fomentar la creació d’empreses agràries sostenibles, s’ha d’aconseguir la seva viabilitat i també la seva visibilitat de cara als consumidors. Campanyes destinades al canvi d’hàbits i crear una consciència ferma cap al consum del producte local.

Cal invertir en escorxadors perquè es puguin sacrificar pollastres, diversificar part de la indústria lletera amb produccions de iogurt i kefir, per exemple, on com s’està fent amb el producte ecològic, anar augmentat els seus terrenys de sembra i arribar a una quota més alta de mercat i, que aquesta sigui de cada vegada més sostenible i sensible amb la nostra realitat, la de l’hivern, que poden ser autosostenibles i la de l’estiu on sí que haurem de dependre, encara, de moltes coses que ens han d’arribar des de fora, perquè l’illa té unes dimensions i una càrrega que no podem augmentar a costa de fer malbé les nostres reserves naturals.